Tractar el tema del nostre idioma, no es fàcil, toca moltes sensibilitats, és molt controvertit, discutit, moltes vegades maltractat, però sens dubte apassionant, amb grans defensors no compatibles amb una única opinió, totes són lícites però n’hi ha una en forma de llei que és la que contempla l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears a l’article 3.1 del títol I que cita: “La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, tindrà juntament amb la castellana, el caràcter d’idioma oficial”, la coma després de la frase “catalana, pròpia de les Illes Balears” es la clau.
Al meu entendre es refereix al mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer, que tot i formar part d’una mateixa gramàtica, es diferenciat del català, aquestes modalitats singulars enriqueixen l’idioma, li donen identitat pròpia. A mi m’agrada molt quant es parla de “en el fosquet”, “a sol post”, “el capvespre” “l’horabaixa” “filletes i fillets” com ratllen a Menorca “boixes o boixos” que diuen a Eivissa i Formentera i “al·lots” a Mallorca, desprenen insularitat, a la nostra terra, poc a veure amb el català. Això és el nostre idioma, he posat l’exemple d’aquestes paraules perquè a mi m’agraden i demostren, com moltes altres, que tenim les modalitats pròpies de les nostres illes, ara bé, en la meva opinió es te que escriure correctament i per tant es necessari utilitzar el català literari amb totes les modalitats, altre cosa es parlar d’una manera col·loquial, el dia a dia, a la feina, amb la família, amb els amics, que sí es normal utilitzar l’article salat com ha idioma vehicular propi.
Estic segur que estic trepitjant molts d’ulls de poll escrivint sobre aquest tema que amb correcció i educació es pot discrepar dels que diuen que el balear és un idioma, faltaria mes. Segons la filòloga María Antonia Lladó, “la llengua balear no existeix és una convenció que s’utilitza en moments determinats per distingir els dialectes de Balears. Parlar de llengua balear es una provocació igual que quan altre es refereix al català de Mallorca. Es la forma filològica però no m’agrada perquè, des de segles, l’han anomenat mallorquí”
A la passada legislatura, el Govern del President Bauzá, va fer els “ulls grossos” a la teoria lingüística impulsada per la Acadèmia de Sa Llengo Baléà, Círculo Balear, Grup d’Acció Baléà, que juntament amb el sector mes castellanoparlant del PP varen deixar que prosperes aquesta modalitat, que segons els seus defensors té una gramàtica pròpia des de l’any 1694. Si no ho tinc malentès, mai ha estat reconeguda oficialment. Tinc molta respecte als que la defensen, encara que les seves justificacions no hem semblen massa convincents. Lo que es difícil d’acceptar es de la manera que ho expressen, especialment a les xarxes socials amb insults, falta d’educació, males formes i poques argumentacions científiques, això els situa dins l’opció mes intolerant i menyspreant altres opinions. Tampoc m’agrada l’actitud de la President Armengol que diu que la llengua catalana “me fa pertànyer a una identitat col·lectiva de la que formem part amb valencians, catalans i aragonesos”. No tot lo de Catalunya és millor, que deixi fer als catalans que ells si que tenen molt clar quin es e seu camí. Totes les actituds dures, inflexibles que volen imposar els seus criteris sense voluntat de diàleg i sense torçar el braç, no son el millor camí per defensar un posicionament.
Des de l’any 1983, quan s’aprovà l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears fins el 2011, la nostra societat no hi tenia cap problema amb l’idioma. Al 29 d’abril de 1986, enguany ha fet 30 anys, s’aprovà la Llei de Normalització Lingüística impulsada pel Sr. Francesc Gilet Girard, Conseller d’Educació i Cultura i pel Sr. Gabriel Cañellas Fons, President de les Illes Balears, la gent parlava amb normalitat el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer i la majoria l’escrivia utilitzant la llengua literària, que es lo correcte.
L’Obra Cultural Balears sempre ha impulsat la llengua catalana com ho fa ara, el passat dissabte dia 14 (dia memorable, el Barça va guanyar la lliga)va tenir lloc l’acte de la Diada per la Llengua amb la participació de unes 1500persones , segons l’organització 8000, en la que es demanava més valentia per fer complir la Llei de Normalització Lingüística. Tots sabem la tendència de l’OCB, que està mes aprop dels catalans que dels mallorquins, cal recordar que ha estat subvencionada per la Generalitat de Catalunya però així i tot, sempre han defensat els seus posicionaments amb educació i correcció, sense insultar a ningú, com es té que fer.
No hem d’oblidar els efectes que va tenir l’aproximació del President de les Illes Balears, Cristòfol Soler Cladera a l’OCB, el PP no li perdonà l’assistència al lliurament dels Premis 31 de Desembre,( juntament amb altres temes conflictius que va tenir la valentia d’afrontar) mai altre President hi havia assistit. El grup parlamentari del PP li va retirar la confiança i li va costar la seva dimissió. Penso que allà i poc a poc, va començar la reconversió ideològica fins a presidir l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. Un bon canvi, passar del PP al pensament independentista.
És difícil posar-se d’acord, les postures són antagòniques i cada part defensa la seva amb convicció, utilitzant les eines de que disposen, la cultura, la història, la llei, qualcuns les males formes, l’opressió..., és un tema molt complicat, cada vegada hi ha més gent de les nostres illes que no en vol sentir parlar del català ni dels catalans, com en tot, “totes les masses fan mal”. Ulls vigilants amb els que pensen que les Balears són part de Catalunya, dels independentistes que en un futur ens volen donar la nacionalitat catalana, Això mai¡. Nosaltres som una Comunitat Autònoma amb identitat pròpia, i com a tal tenim que protegir lo mes valuós que tenim; l’idioma, el mallorquí, menorquí, eivissenc i formenterer i sols s’aconseguirà parlant i escrivint correctament el “català, propi de les illes Balears”.
La cita d’avui: “ Algunes vegades la millor manera de convèncer a un altre de que està equivocat, es deixar-lo seguir el camí que ha triat”
