La llebre l’aixecà la setmana passada el «Diario de Mallorca» en fer-se ressò que els tres diputats al Congrés per les Illes dels dos partits emergents, Podemos i Ciutadans, eren els que manco iniciatives parlamentàries havien presentat. En el cas de C’s, vergonyosament, Fernando Navarro només n’ha presentada una en relació amb Eivissa i la resta són de Sòria, Valladolid, Astúries i fins i tot Girona! Quan li demanen ell diu que és ver que és diputat per Balears, però que també ho és per Espanya. Es pensa ser un «grande de España» i el que és és un «cunero» amb totes les lletres. Per cert, Mae De la Concha, que aspira a dur les regnes de Podemos, va repetir exactament les mateixes paraules que Navarro en declaracions a IB3.
No és estrany que l’endemà el mateix rotatiu inclogués a «Llama la atención» el rebombori considerable que havia causat la notícia del dia previ. La qüestió és que cada vegada els ciutadans d’aquesta terra estan més conscienciats de l’espoliació fiscal que patim els illencs. Més i El Pi, que signaren el 2015 els millors resultats obtenguts per dos partits autòctons a unes autonòmiques, en treuen punta perquè saben que això es pot convertir en petroli electoral, però avui parlarem també del PSIB i el PP.
Cada pic es confirma més allò que em temia d’ençà que emergiren a l’Estat les formacions emergents. La constatació que la vella política es disfressa per no haver de deixar de ser sempre la mateixa. Podemos surt dels indignats madrilenys del 15-M i s’aprofità de la bonhomia de quatre il·lusos que creien que això de les famílies castellanes que controlen Espanya podia canviar, quan ha quedat ben palès que no és cert. I Ciutadans, el partit de l’Ibex 35, és una operació recentralitzadora que canvia les polseres espanyoles per les taronges i es lleva la corbata per intentar enganar el personal. Als gallecs, bascos i en part als balears —on vegeta en el grup mixt— poc ens ha enganat de moment. I Navarro i De la Concha no ajuden gens que ens creguem la comèdia.
Més per Menorca i El Pi —Més per Mallorca és diferent perquè haurà de pagar el peatge del desgast electoral— deia que trauran bon rèdit de la notícia periodística i del fet que durant no sé quants anys i panys de Cañellas i Antich, amb governs del mateix color a Madrid o de colors diferents, no han duit res de bo en aquestes illes. Ha fet més Nueva Canarias per Balears que el PP o el PSIB —de Podem i C’s no en parlem!
A les properes eleccions tota aquesta bossa de votants la podrien assumir els partits d’aquí. I d’això ja n’han pres bona nota Armengol i Company. Un cop Pere Sampol va dir que l’objectiu dels socialistes hauria de ser anar a cercar el votant popular i no el nacionalista, però al PSIB set n’han entrades i set n’han de sortir. El Govern acaba d’engegar una campanya electoral de dos infants iguals, un de la Península i un illenc, que tot i ser suposadament iguals no reben les mateixes prestacions. I Company, que és més viu que Bauzá i sap que el regionalisme no és enfilar sobrassades d’una escala de figues, pretén jugar a fer de Jaume Font sabedor que el partit d’aquest ha posat la banya en el tema de l’infrafinançament autonòmic. Armengol ja ha saludat positivament el canvi d’atitud del president conservador. Ara bé, m’estim més la campanya d’Armengol i l’atitud de Company que veure Navarro i De la Concha fent de «cuneros» per la capital. Els votants populars i socialistes que feien comptes abandonar les seves llars de sempre, amb bona voluntat, per abonar-se als dos partits emergents faran bé de quedar-se a casa pel bé d’aquestes malmeses illes. Altra cosa seria que decidissin donar una oportunitat a El Pi i Més per veure si d’aquí sabem gestionar-nos millor del que ho han fet els nostres polítics durant els darrers quaranta anys. A dir ver, tampoc serà tan difícil.
