Es diaris i ses ràdios privades podran acollir-se a ses ajudes de sa Conselleria de Cultura si emeten un mínim des seus contenguts o escriuen en català, també a ses revistes especialisades o setmanals, un 20%. Per un total de set-cents setanta-cinc mil euros (775.000 €). Més cent mil euros (100.000 €) més per clubs deportius que fomentin ets escrits en català en es seus recintes deportius.
Segons s'acadèmia de sa llengua espanyola, xantatge és fer pressió sobre qualcú o extorsionar. Per tant, sa conselleria ha pres aquesta decisió sabent que si es balanços de ses emissores de ràdio o des diaris són negatius, faran s’ullastre esbrancat i emetran o escriuran en català estàndar.
Ben igual que es clubs deportius, amb lo justs que van sempre de doblers escriuran en s'idioma que els hi demanin, maldament sigui suajili, llengua usada a Kenya. Es jugadors des d’amateurs a professionals sempre xerren en es mateix idioma, ja que sempre són de diferents regions o nacions, i es seu idioma és es castellà. Seria bo que sa consellera veiés en directe qualque partit de futbol. Sentiria es jugadors xerrar entre ells i amb sos de s'altre equip. Per molt catalanistes que siguin, com ella, només usen crits i insults en s'idioma castellà que usen sempre. També ets entrenadors xerren en un mateix idioma a s’hora de dirigir-se an es jugadors perquè tots entenguin ses indicacions que els hi estan donant.
En quant an ets espais publicitaris, ets anunciants consentiran que siguin en català, o que es seus patrocinats no vulguin que es seu programa se realisi en català estàndar, i hi hagi sa possibilitat que perdin part de s'audiència.
Pitjor serà a ses pàgines des diaris. ¿Quin embull hauran de fer sa direcció i es periodistes per conseguir umplir ses seves pàgines amb so 20 % en català? Es columnistes d'opinió que escriuen a diferents medis per mediació d'agències, ¿els hauran d'obligar a escriure en català o a traduir-les? Si qualque visitant compra un diari local i de ses seves quaranta pàgines se’n troba vuit que no entén, ¿què pensarà?
No sabem a què se refereix quan parla de revistes especialisades. Supòs que en aquest apartat inclou ses guies turístiques que ja estan en diversos idiomes. Per tant, hi hauran d'incloure més pàgines en català, amb so conseqüent encariment de sa guia en qüestió.
Cada dia se veuen més escrits en sa nostra llengua vernacla. A ses tertúlies radiofòniques privades, si hi ha tertulians parlants en castellà o en mallorquí, se fa de forma natural. Sense cap tipo de complex.
Sa televisió autonòmica, IB3, sa manco vista de totes ses de sa Nació, en canvi, resulta moltes vegades inintel·ligible per sa majoria dets espectadors, per obligar es seus treballadors a xerrar en una llengua imposada. Així, s’espectador barata de canal o no li dóna la gana sentir xerrar en Silvester Stallone o na Sandra Bullock en un idioma que molts de pics no entén.
Ets únics programes que tenen certa audiència són es que més mallorquí xerren. Per exemple, Fred i Calent, Gent de la mar o Això és mel. Així i tot, si entren a Facebook i observen qualque programa antic, veuran es canvi que hi ha hagut en es presentadors. Abans tot era en es mallorquí que xerren cada dia. Ara, an en Toni Ballador, tira-tira, l’obliguen a dir catalanades, i se li nota massa. An enTomeu Caldentey, ja quasi el tenen convençut. En Toni Gomila ja venia de sèrie. Per sa seva part, en Manolo Barahona intenta usar paraules estàndar, però no li surt. Amb qui no poden és amb en Pedro Carbonell, que continua xerrant amb so seu xerrar de sempre i, de moment, no ha dormit a sa palla.
Això és per lo que serveixen aquests vuit-cents cinquanta mil euros (850.000 €), per rentar es cervell an es màxim de gent possible.
En quant a jo, hauré de xerrar amb so director perquè m'indiqui si es meus articles En Bon Mallorquí, serveixen per fer contingent o no entraré en es 20% corresponent i no se podrà cobrar sa subvenció.
