Les nits electorals, tret què hi hagi una majoria absoluta, la calculadora és la protagonista. La política són matemàtiques i combinacions. Un escó pot ser determinant en les majories parlamentàries. De fet, quan hi ha eleccions al Parlament de les Illes Balears hom té un ull posat sobre el diputat de Formentera.
I en tot això hi juga un paper fonamental la Llei d’Hondt, que és el sistema que regeix els processos electorals a Espanya d’acord amb l’establert a la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG). Aquesta normativa estableix un sistema d’elecció dels representants públics denominat de mitjana major, que difereix del sistema proporcional pur i dur. Per això, viem com un partit pot obtenir la majoria absoluta de representants tot i no tenir el 50% dels sufragis.
Està bastant provat que la Llei d’Hondt afavoreix els dos partits majoritaris a nivell estatal i els partits que tenen molta implantació a la circumscripció electoral particular (per exemple PNV, Coalició Canària o, antigament, CIU). I, a la Llei d’Hondt, s’hi ha d’afegir el fet que no hi hagi una circumscripció única, sinó per territoris, amb una ponderació del vot/escons.
Els damnificats d’aquest sistema són els partits que no són els més representatius del seu espectre polític o de la seva circumscripció. Tradicionalment Esquerra Unida ha estat el partit que ha obtingut una representació en escons inferior al percentatge reial de vots obtinguts.
I això ens duu a dir que en política, a Espanya, sumar en moltes ocasions resta. Quan un espectre polític es fragmenta en quan a partits que el representen, el més probable és que es perdin els beneficis que atorga la llei d’Hondt en favor de l’adversari.
Per a les eleccions estatals que es preparen per a finals d’any, hi ha dos partits, o iniciatives, que suposen amenaces a dreta i esquerra en quan a generar vot residual que no suma, i el vot que no suma l’aprofita el contrari.
A la dreta hi trobam Ciudadanos, el qual, segons les enquestes, se situa amb molt poques opcions d’obtenir més de dos diputats, per tant, hi haurà vot que no aprofitaran ni ells ni el PP. A l’esquerra ens trobam el projecte de Yolanda Díaz, que ella l’anomena “Sumar”, però que fa dubtar que aquest sigui el seu resultat, perquè, sens dubte dividirà el vot d’una malmesa Unidas Podemos.
Sens dubte, no fa falta tenir dots endevinatòries ni ser un politòleg refutat per concloure que PP i PSOE dedicaran part dels seus esforços en llançar el missatge que votar a Ciudadanos i a “Sumar” (o el que en pugui resultar) és tudar el vot i que el més intel·ligent és votar-los a ells.
