Primer article de l’any, escrit el darrer dia de l’any. Un any en el que gràcies a mallorcadiario.com, i a Antoni Martorell per la seva confiança, he pogut expressar la meva petita opinió dels d’alts i baixos que hem anat sofrint, que hem anat contemplant.
Un any on les crisis polítiques del Govern han començat i acomiadat l’any, on els socis del PSIB, els externs i interns, no deixen de entrar i sortir en problemes domèstics que han fet que la nostra presidenta Armengol ocupi tot el protagonisme i lideri de forma indiscutible l’arc de l’esquerra parlamentària.
Però ja n’hem parlat molt d’aquest tema, ara toca parlar de festes.
Les festes al llarg d’aquest darrera anys, al llarg d’aquestes darreres dècades, s’han banalitzat. Abans els dies marcats en vermell al calendari, els dies assenyats eren intocables, inamovibles i
inalterables. Esperats per tots, enyorats per tots, es vivien de forma especial, única i singular. Es sabia perfectament el que pertocava fer a cada festa, si dinar familiar, si revetlla, si foguerons o completes, tot estipulat. Ara no, les festes es creen, es fan , es modernitzen, muden, ens posen de noves, ens lleven de velles, res criticable, les festes són, o han de ser, l’expressió d’un poble, l’expressió d’alegria i d’identitat, per tant si el poble canvia és lògic que les festes canviïn.
La segona festa de Nadal, Sant Esteva, era d’aquelles velles festes que no és deixava de celebrar a cap llar de Mallorca, el vespre de Nadal res de grans sopars , a matines i després xocolata amb ensaïmades, dinar de Nadal amb tota la família i dinar de Sant Esteva també, a cops un amb la família paterna i l’altre amb la família materna , entenent família com extensa amb els padrins , cosins , oncles etcètera. Ara un vertader desgavell, a uns pobles va ser festa, a uns pobles no, uns negocis tancaven , altres no, gent que no podia anar al dinar de la família per que tenia feina. No entenc encara per que l’han llevada, una festa consolidada i que ningú, almanco que jo sàpiga, ha protestat per llevar-la o li feia nosa, esper que sigui el darrer any amb aquesta situació.
Una festa nova, però que té arrels molt antigues, la festa de la Diada de Mallorca. Una festa que sempre ha estat envoltada de polèmica, massa polèmica per una celebració. Com historiador sempre he dit que raons per determinar una data o una altre en tenim o en trobarem, la nostra història és rica, plena d’esdeveniments que manifesten la nostra singularitat i arrels, no podem fer sols una festa, una diada, basant-nos que en aquella data es va produir allò o allò altre, cal anar un poc més enllà, sinó no tendrà cap conació amb el poble, en la societat, que sols la veurà com un acte oficial.
Ens agradi o no la Festa de l’Estàndard, la recordança de l’entrada de les tropes de Jaume I a la Ciutat de Mallorca, tenia un cert ressò social, i participava gent, per tant crec que serà més fàcil que pugui arrelar com a data commemorativa de Mallorca. Esper que d’aquí a no molt aquells grupuscles que criden i insultes als que no pensen com ell a l’ofrena floral a l’escultura del rei en Jaume I siguin substituïts per mallorquins i mallorquines que recorden que són i d’on venen, amb respecte i alegria.
Les festes les feim tots nosaltres junts i expressen el que és i com és la nostra societat, molts d’anys i bon 2018.
