Avui parlaré del 25 de desembre, quatre dies després del solstici d’hivern arriba Nadal, la festivitat religiosa més assenyalada de l’any i tal vegada, serà la més curiosa dins el 2016 si el nostre govern en funcions no es posa d’acord. No m’agrada gens la política, però som una ciutadana del carrer, llavors com deia el filòsof, som política també.
Potser sigui un dia fred i obscur o amb el canvi climàtic, que surti un sol xalest, i just això contribuirà a la trobada amb les urnes. La gastronomia mallorquina també pot influir en les votacions. Per una part, penseu que després d’una panxada de bona porcelleta rostida o uns escaldums d’indiot la sobretaula es pot fer molt llarga i, per altre, que molts tindran l’excusa perfecta per partir més aviat de ca els sogres o no passar tant de temps amb els cunyats. I la joventut s’aixecarà de bon matí o ja no se colgarà perquè ha d’acudir a la gran cita? I no en parlem dels que estaran de viatge que segurament hauran enviat el vot per correu i sobre tot d’aquells que els haurà tocat estar a una mesa electoral!
Proposo un llarga i fructífera reflexió dintre aquest gran teatre del món, o més ben dit, dins aquesta comèdia que no arriba a sainet. A na qui afavoreix una tercera tanda -“tunda”- d’eleccions aquest dia? Qui anirà a votar? Qui guanyarà?.
Recomanaria a tots els líders dels partits polítics que cada dematí s’observaren dins el mirall a veure si es redescobreixen o es perden de vista, perquè permeten una situació vergonyosa a cada habitant del seu país i mentre, haurem d’esperar el promès canvi entre torrons i nadales; fum, fum, fum!
