El diumenge passat, en arribar d’una saludable caminada de dues hores i abans de gaudir d’un bon dinar compost per l’anomenada dieta mediterrània i aprofitant un dia assolellat he fet una ullada a les notícies del diari que ja fa més de vint i cinc anys que el duen a ca nostra. Com sempre la majoria de notícies són negatives, de cara a la galeria, n’hi ha poques que transmetin tranquil·litat i un sosec relatiu.
En Rato i en Blesa, corruptes de les targetes Black ara volen que se’ls hi apliqui la “doctrina Urdangarin” per evitar la presó preventiva, és lícit cercar una forma d’evitar la presó immediata, però, ¿perquè no tenen el mateix interès en restaurar tot el mal que han fet als impositors i tota la gent que havia confiat amb ells quan estaven al capdavant de Bankia i els hi ha robat tots els estalvis? Aquets si tenen un risc de fuga, per tant a la presó immediata sense contemplacions.
La incontinència verbal del President Trump que en un míting va citar que “Paris ja no és Paris” que no és segur degut als atemptats soferts als darrers temps. A mi m’agrada Paris i hi aniré sempre que pugui, digui lo que digui en Trump, que abans de fer aquest tipus de declaracions, es preocupi per ca seva, que la té ben descuidada i si no va viu o no el frena ningú, tornarà a generar conflictes quan es pregunta “quants anys fa que Amèrica no guanya una guerra” ¡¡¡Perillosíssim!!!.
Aquí a Balears hi ha per llogar cadiretes. Sembla ser que ho tenim tot resolt, que ja hem aconseguit davant Madrid el finançament que ens pertoca, que tenim un Govern que treballa per tots els ciutadans, que hem baixat l’atur a un 5%, que tenim controlada l’estacionalitat, que hi ha pau social, que vivim temps de bonança, que pensem amb la gent major i mentres, a iniciativa de Més el Govern de les Illes balears vol donar suport a Catalunya en el seu procés d’independència. ¡¡Increïble!! Que cadascú faci neta la seva roba bruta a casa seva, en la meva opinió el Govern no ha d’interferir en els assumptes d’una altre Comunitat Autònoma, primer posar ordre a casa nostra que bona falta fa.
Per acabar, posarem més llenya al foc en el procés d’elegir un nou President del PP a les Illes balears. Com és tradicional en aquest tipus d’eleccions hi ha grans traïcions, a poder ser fins l’acarnissament, els candidats sofreixen les acusacions més despietades fins i tot a nivell personal, tot val per desacreditar al contrincant, no hi ha treva, els que s’ajunten per tenir més vots per no perdre la seva oportunitat, no perdonen i no se’n adonen que a Madrid no els hi agraden aquestes lluites internes, que volen unitat i que no es pot descartar que hi posin un candidat de “consens”. Personalment, crec que no seria bo, ha de sortir un guanyador de les candidatures presentades encara que de moment faci trossos el PP de les Illes Balears, que tingui la capacitat política i personal per arribar a acords amb els perdedors, fer feina junts en una sola direcció, aconseguir un partit sòlid, cohesionat i amb una sola veu i si és possible, oblidar el mal que s’hagi pogut fer. Els ciutadans, que mitjançant els partits polítics podem escollir els nostres governants ho agrairem.
M’agradaria que llegir la premsa i escoltar els mitjans de comunicació fos un exercici que transmetés bones vibracions i no com ara que la majoria de dies les notícies et fan encongir el cor. Així ho esper.
