La setmana passada vaig tenir la sort de poder assistir a la jornada de formació per als docents dels Col·legis Diocesans sobre : “L’experiència del canvi al col·legi Montserrat” dirigida per la mare Montserrat del Pozo i Rosselló; líder i Premi d’Innovació Educativa en 2010 i 2014, a més a més de comptar amb un currículum excepcional que recorre des de USA i Amèrica del Sud fins a països com Suècia, Holanda, Itàlia i Espanya.
Espero, estimats lectors, que no deixeu de llegir aquest article d’opinió -si ja ho començat i esteu interessats en el tema- perquè diferiu amb idees de tipus religiós o educatiu. La ponent, efectivament, és monja, però és una religiosa singular encara que porti hàbit. La imatge que dóna per vocació i convicció no es correspon amb la pràctica de la nova metodologia pedagògica que ella mateixa ha implantat en el centre al que pertany. En trenta cinc anys i set lleis educatives diferents, ens trobem dins aquest àmbit, al final de la coa amb relació a altres països europeus, i ha estat una dona missionera, filla de la Sagrada Família de Nazaret, la que ens ha obert els ulls cap a la transformació i el canvi de l’urgent i necessària innovació pedagògica.
El primer que hem de tenir clar és que a la nostra professió treballem amb el futur i els alumnes del segle XXI no són iguals que els de fa, ni tan sols, vint anys. Necessiten interacció, no estar quiets asseguts a un pupitre o formant files. A les classes s’avorreixen, el professors no hem de parlar cinquanta minuts seguits per fer una explicació magistral. Comprendre no significa no exigir; plantejarem les preguntes però ells cercaran les solucions. Mitjançant el treball cooperatiu o d’aprenentatge servei i la corresponent personalització, canviarem per millorar. Per modificar la forma d’ensenyament, potser el primer pas, consisteix en respectar l’autonomia de l’alumne encomanant-li feines concretes, només ho aconseguirem si la planificació de la classe està ben feta. Estimula al docent veure el seu rendiment i ens hem de sentir orgullosos del procés avaluador com a segon pas. En tercer lloc, són importants els reptes i desafiaments perquè potencien la creativitat i aprenen a triar entre opcions diverses. En darrer lloc, no oblidem que els alumnes d’avui són alumnes digitals i a través de l’aprenentatge contextualitzat, els se posarem al seu abast les competències bàsiques per a la vida.
Aquest recull de paraules encoratjadores que ens va dirigir la mare Montserrat, no són pura teòrica. Ens va demostrar diferents aspectes competencials a treballar amb un senzill exercici com és llegir un text (lingüístic/verbal) i realitzar sobre la lectura un diagrama de Venn (matemàtic), per desprès dibuixar (visual/espacial) i crear una escena teatral (corporal) o una cançó (musical), cercar una relació amb la natura (naturalista), i amb el sistema de preguntes i respostes extreure unes implicacions i conclusions (intrapersonal); aquesta pràctica es va a dur a terme per grups cooperatius organitzats (interpersonal). Per acabar, ens va demanar si havíem après qualque cosa i si ens havíem divertit. La resposta afirmativa va ser unànime i ens va dir que precisament era d’això del que es tractava. Una dona carismàtica, il·lusionada, valenta i apassionada que ja és un icona en el món de l’educació.
