Un dels grans reptes que afronta la nostra societat, així com la majoria de països desenvolupats, és l’envelliment de la població.
Avui en dia ja són moltes les famílies mallorquines que tenen un o varis membres majors de 65 anys, en molts de casos aquests membres són una part principal de l’estructura familiar, essent un referent econòmic i estructural, no són una càrrega sinó ans el contrari, ajuden a les famílies a tirar cap endavant i en molt de casos la seva tasca esdevé essencial, des de la cura als nins, a l’encaix, sempre difícil, entre el món laboral i l’escola, a un llarg etcètera que ha fet de les padrines i padrins necessaris, imprescindibles, en la vida quotidiana.
Però les necessitats de la gent gran augmenten, segons estudis recents l’esperança de vida a les illes passara dels 82,9 anys als 84,8 , això durà un envelliment de la societat i un increment de les persones depenents.
Seguint en les dades de l’estudi, la població de més de 70 anys s’incrementarà ens unes 58000 persones, quasi el doble que la resta de l’estat espanyol.
Tot junt, ens du, a que l’administració autonòmica s’enfrontara, en els popers anys, a un increment de la demanda de serveis públics referits a aquest segment de la població, serveis que avui en dia ja estan saturats o que necessiten ser incrementats.
Dramàtica pot ser, ja avui, la recerca d’una residència, no cal que vos doni exemples, tots coneixem famílies que s’afronten diàriament a situacions difícils per l’espera d’una plaça a un centre residencial, ni la oferta privada dóna places suficients, amb uns preus que molts no poden assumir.
Les ajudes de dependència arriben tard, en conta gotes, feim lleis que damunt el paper ho aguanten tot, però a l’hora de posar-les en marxa ens trobam en falta de recursos, tant materials com personals. El hospitals cerquen solucions diàries pels casos de malalts de llarga durada que tal volta tendiren un millor encaix en altres tipus de centres, com residències ho centres hospitalaris adequats, un llarg etcètera que demostra que l’administració te un repte important que ha d’assumir ja.
La nostra gent gran és mereix tot, amb la seva feina varen fer de les illes una comunitat rica, varen transformar una societat, l’economia, han treballat dur tota una vida i ara hem de garantir el millors serveis per ells.
Però si el repte és enorme, serà impossible sense tenir un finançament adequat, aquí està el per què de tot plegat, els doblers, doblers que generen les illes i que necessitam més que mai que es quedin aquí, diners que cada dia necessitarem més per donar el que es mereixen als milers de majors que han generat, any darrera any, recursos per desenvolupar aquest país.
No podem esperar una dècada més , ni tal volta una legislatura més, el diferencial entre el que produïm i el que queda aquí s’ha de reduir ara, un nou sistema de finançament és l’única solució, no és un caprici, és una necessitat d’una societat balear que canvia i ha de respondre a nous reptes.
Rafel Ballester.
