L'exhumació del dictador Franco

Com molt be deia ahir la nostra companya Lina Pons, diputada del PI Proposta per les illes, : Avui se corregeix una anomalia d’aquesta democràcia. No podria estar mes d’acord amb el seu missatge a facebook, han hagut de passar més de quaranta anys per què un fet que no passa a cap país democràtic del nostre entorn deixés de passar aquí.

No és pot consentir que un dictador tenguí un lloc per retre culta a la seva persona, està ben clar que el passat d’Espanya és el que és, ara no el canviarem, que la gran diferencia amb altres dictadures feixistes d’Europa és que Franco va morir al llit, va ser el guanyador durant dècades, i ja sabem que, malauradament, molts de cops, la història l’escrivent els guanyadors.

La transició va ser un període apassionant per la historiografia, un fet cabdal que ha estat estudiat des de molts de caires, però des de la distància que cada cop més ens donen els anys, són més els investigadors que afirmen que es va fer la transició possible més que la transició desitjada. El poder encara estava en mans dels hereus del règim franquista, es tractava de tancar una època, de tancar ferides, i es va optar per la sortida possible, no la mes desitjada , no la que posava les coses al seu lloc, no la que reconeixia un passat obscur i ple d’ombres, sols es va passar pàgina.

Tot aquest procés, tots aquest anys de sistema democràtic, han permet tancar certes ferides, però encara n’hi ha d’obertes, encara tenim que recuperar i recordar molts de fets i gent que varen sofrir injustícies i malifetes. Cal reconèixer el que va passar, cal ser més didàctics i no caure en l’autocomplaença i creure que ja esta tot fet, com sempre deim, sols els pobles que coneixen els errors del seu passat no els repetiran.

Sempre he estat optimista, avui, aquest dijous, no veig que el poble, que la gent que forma aquest estat, amb la seva gran diversitat, que és una de les nostres riqueses, tot i una classe política espanyola que deixa molt de desitjar, que sols veu a curt termini, que ens ha abocat a unes eleccions pel s seus egos personals, la gent del poble, demostra la normalitat democràtica i la seva reacció d'indiferència davant un fet, l'exhumació d'un dictador, que fa anys que ja s'havia d'haver donat. L'humor a les xarxes i la normalitat al carrer són les millors respostes a una noticia que s'hauria de fer amb més discreció i no en fins electoralistes.

La política al servei de la gent, la política per solucionar el problemes i les demandes de la població, massa cops veim com el joc a guanyar eleccions, la recerca d'un rendiment electoral immediat, crea més problemes que solucions, embulla més la troca del que està.