Un dels temes de moda entre els illencs aquets dies de calor i basca és la saturació de les illes, la gran quantitat de gent que circula per les carreteres, platges i serveis fan que aquest any la sensació d’estar al límit sigui més present que mai.
Per altre banda els polítics, autoritats i mitjans de comunicació han fet d’altaveu de la situació, provocant que el tema surti dia si i dia també en els diaris i audiovisuals de les Balears.
El més paradigmàtic es que fins ara el govern d’esquerres, un govern procliu, almanco sobre el paper, a regular i posar límits a les activitats econòmiques que provoques aquesta saturació no han fet res de res per ara. Tenien la gran oportunitat de regular el turisme vacacional, el llogues de pisos per usos turístics, és varen comprometre amb el PI, Proposta per les illes a fer-ho, però es veu que encara no saben com fer-ho o no es posen d’acord entre ells, per què quan prenguin una decisió han de passar pel sedàs podemita, el qual se m’escapa de qualsevol lògica i coherència.
Supòs que molta poca gent discutirà que el tipus de turisme residencial que lloga un pis, casa o finca rústica, és una manera de fer l’activitat econòmica turística més distributiva, que beneficia a més gent, a més propietaris, per tant, hauria de ser protegida o cuidada per l’administració, a més pareix un tipus de turisme que surt més, que usa més restaurants, bars o altres serveis que el turisme d’hotel.
I ara ve el problema, primer tenim una illa que pareix que no pot créixer més els mesos forts de l’estiu, segon tenim un sector hoteler que ja fa estona que ha solucionat el tema de la regulació de places i no sembla el causant de la nova saturació, tercer tot apunta que és el boom del turisme vacacional el que en gran part ha provocat la situació de saturació, model turístic més redistributiu i que afecta a més gent. Qui vol posar el picarol al moix?, un govern poc resolutiu, serà valent en aquets tema tant complex i socialment complex? O deixaran pixar el mul sense prendre una autèntica solució?.
Ara per ara la senyora Armengol i companyia han fet seu el lema Qui dies passa any empeny, seguits dels seus socis pesemeros, o meseros, que no diuen res de res.
El meu poble, Pollença, és un paradigma de poble dedicat al turisme vacacional, són moltes les famílies que completen els seus ingressos amb el lloguer d’una finca o casa, el govern municipal coincideix amb l’autonòmic, Miquel Àngel March, exdirigent ecologista, s’hauria de manifestar en la defensa del model i sustent econòmic dels seus conciutadans, per què del contrari haurà de donar moltes explicacions quan el seu veí o veïna li demani explicacions quan el vegi pel carrer per què no pot llogar la seva casa quan fins ara ho havia fet.
Esper que el seny i el diàleg amb tots els agents afectats sigui la premissa principal alhora de posar límits i regulacions a un tema tant complex i que pot afectar a tanta gent, esper que el meu batlle és faci sentir en la defensa dels interessos de Pollença, esper que l’any que ve tenguem una gran temporada i que la polèmica estival sigui una altra. Crec que esper massa, però...
