En aquests dies de campanya electoral, de propaganda, de tantes mentides, de tanta informació pervertida a que ens someten els partits polítics i els mitjans de comunicació, la meva ment, oberta a millors sensacions que aquestes, em transporta a un lloc solitari amb una posta de sol d’una bellesa extraordinària, que desprèn pau, amor, sensibilitat a flor de pell, i al contrallum d’un cel vermellós i càlid, una parella d’enamorats balla al són d’una suau música, quasi no es mouen, en tenen prou amb el frec a frec dels seu cossos, mussitant paraules d’amor, intercanviant els seus alés com si fos el menjar més dolç que hagin provat mai, desitjant que aquests moments no s’acabin, que durin tota la vida.
Però la realitat és un altre, un murmuri de veus, fortes, sense modular, em transporta al present, partits polítics envaeixen el meu espai vital, la meva privacitat, intenten fer-me creure les seves horroroses propostes, amb imatges que no conviden a votar a ningú, poc imaginatius. Està clar que els creatius de les empreses de comunicació i publicitat s’esforcen ben poc en crear bons missatges als possibles votants, i els assessors d’imatge? on son?.- si es que ni ha-. o crien malves o dormen el somni “dels justos”? que no els hi pertorba res, però en el seu cas no és per una feina ben feta, sinó per una feina inexistent.
Però mentres, els mitjans de comunicació ens ofereixen debats dels candidats que posen en evidència la baixa preparació que tenen la majoria d’ells, que no saben argumentar els seus missatges, sols donar la culpa als altres, sense un programa seriós, valent i que doni solucions a tota la societat, però és ben cert que hi ha qualque proposta interessant especialment d’àmbit global, que pot arribar a la majoria, que cobreixi les seves necessitats, tant pels joves com pels majors, per tothom.
També és cert que hi ha qualque candidat que sobresurt dels altres, que sap parlar i utilitzar les estratègies de que disposa per que els seu missatge sigui clar i s’entengui, altres utilitzen la demagògia o el populisme com a eina electoral per arribar a la gent.
Estic convençut que la majoria de ciutadans ja té ben clar a qui donarà el vot el proper diumenge dia 26 de maig. No tothom canvia de criteri tan fàcilment, ni ha que tenim les idees ben clares i sabem lo que volem, lo que la societat necessita i qui li pot donar. La majoria de missatges electoral fan mal a les orelles i a la vista, no interessen.
I de cop, tanc els ulls i torna la bella imatge de la posta de sol amb la parella d’enamorats. Els polítics es dediquen a fer campanya electoral, mentres, ells ballen.
