Podem parlar de precedents, de memòria, d’antecedents, li podem donar diferents noms, el que està ben clar és que per conèixer i entendre la realitat que ens envolta o la notícia del moment cal anar als precedents.
A cops, la immediatesa de la notícia, la rapidesa de les noves tecnologies, la gran quantitat d’informació que procesam constantment , fan, que no anem al moll de l’os, que el bosc no ens deixi veure els arbres, i aquests dies la notícia s’ha centrat en Catalunya i Manacor.
Catalunya va ser, és i serà, un punt constant en les converses diàries i mitjans de comunicació. Jordi Sánchez, president de l’Assemblea Nacional Catalana, per tant coneixedor de primera ma de tot el procés, deia el passat divendres a Palma que és pot esperar qualsevol cosa a Catalunya els propers mesos. M’entristeix l’embull català, el xoc de trens que és pot produir, que els polítics no hagin estat a l’altura en trobar una sortida lògica, acceptable i democràtica. I tal volta el més trist és que el precedent va ser quan el president de “ los brotes verdes” va dir que acceptaria l’estatut que sortís de Catalunya. Enviat a Madrid , després de ser votat pels catalans , aquest va ser retallat i mutilat fins no tenir res a veure amb l’original, precedent que tal volta ara no recordam , precedent agreujat pel president de “¿y la europea?” que s’ha passat negant un problema ha veure si tot sol desapareixia.
Manacor, des de certs sectors, xarxes socials, representants polítics, han senyalat al Pi com si hagués comés el pecat original, causant de tots els mals del món. Pactar amb el PP, realitzar una moció de censura, legal, legítima i democràtica, és caure “ en el lado oscuro” d’on mai més podrà retornar. Si tot plegat ja em sembla poc consistent, per no dir ridícul, pitjor han estat les acusacions que ara, i no fa un mes, o dos, o quinze dies, de bellumes dins l’ajuntament manacorí, si tenen res a dir que vagin a la fiscalia que és el seu deure. A més el precedent és que certs partits, o persones, a principis de legislatura varen optar, de forma totalment legítima, per un eix d’esquerres per damunt la construcció d’un eix polític de país, per tant, ells són els majors responsables de que aquest acostament dels partits illencs no es va produir.
Els precedents són els que són, Catalunya encara cerca una solució al seu camí, a Manacor s’ha trobat un nou camí.
