www.mallorcadiario.com

Predicar i no complir

viernes 16 de octubre de 2020, 06:00h

Un dels greus problemes de la política, o millor dit, de la majoria de polítics d’avui en dia, és la falta de credibilitat, que s’han guanyat dia a dia predicant el que no creuen, fent promeses que no compleixen o amenaçant per després tirar amb una escopeta sense cartutxos.

El compromís amb la paraula s’ha convertit en la rara avis de la política estatal, no podem afirmar que s’hagi extingit, però les girades de camisa, les excuses, cercar les cinc cames al moix, veure en l’altre les errades però no reconèixer les pròpies s’ha convertit en una altre eina del món polític espanyol del segle XXI.

Les campanyes electorals es solen convertir en terreny propici per predicar el que no és fa, a part de promeses impossibles de complir que el populisme polític actual, amb Vox com a màxim representant, fan cada comissi electoral, que el propi predicador sap que son quimeres i l’únic per que serveixen és per dir el que volen sentir els acòlits reunits i no realitats o fets possibles que podrien millorar la vida dels ciutadans, desprestigiar al contrari s’ha convertit en un altre constant dels mítings actuals, denigrar el contrari en vers de realitzar un discurs en positiu i de propostes a fer pròpies.

Tot plegat fan que la desafecció de l’electorat cada cop sigui major, cada dia és cregui menys en els polítics, el ciutadà més lluny del polític, el problema rau, com diu Josep Melià, en que tu pots passar de la política però la política no passarà de tu.

El PP ha anat creant bàndols bons i dolents, ha anat predicant que no es pot pactar amb uns o els altres, ha fet línies vermelles, quan la política ha de ser l’arribada a acords, parlar i negociar sempre, i ara, està caient en el seu propi error, pactant a Maria amb els que des de Madrid ha dit mil i un cop que no és pot pactar amb ells, els sobiranistes.

Antoni Amengual, president del Pi, ha posat el focus en el que de la qüestió, com a un lloc, Madrid, es predica una cosa, que no serveix a un altre, Maria; com lo que no val pels altres si val per jo quan m’interessa, per que si l’excusa és que als pobles petits podem pactar amb aquells que demonitzem a altres llocs, és un raonament molt perillós, això vol dir que segons el número canvien de política o criteris?, no són ells, peperos, els que es volen convertir en salvadors i defensors de tots els espanyols per igual?, o és que els espanyols de pobles de menys de tants habitants no són el mateix per ells???.... incongruències i descrèdit, això és el que trauran d’una decisió, la moció de censura de Maria, que sols cerca el poder personal i rèdits polítics a curt termini.

¿Te ha parecido interesante esta noticia?    Si (0)    No(0)
Compartir en Meneame

+

0 comentarios