A principis d’aquesta setmana que avui acaba vaig quedar perplex per una autèntica abominació a un conegut diari local des qual nom no me’n vull enrecordar. Lo més inquietant és que encara no sé en quina mida s’aberració se pot deure a s’estultícia d’un d’aquests populistes acòlits de lo políticament correcte (un pardal asolejat) o a sa greu hipocresia imperant a s’opulent i confiat Occident, que segueix mirant-se es llombrígol mentres sa resta del món passa ses de Caín, com tot es drama humà i criminal que hi ha darrera sa migració que mos preocupa només en sa mesura que mos afecta, sense interessar-mos massa pes vertader holocaust i desolació que es nous arribats acaben de deixar enrera amb lo posat, no massa enfora d’Occident: just creuant aquesta basseta que és el Mediterrani.
Sa pardalada de sa setmana ve en format d’enquesta d’aparent interès “progre” que apel·lant a s’utopia perfecta a Occident demanava as lectors des diari en qüestió: “¿Creu vostè que sa tendència d’anomenar a ses deportistes pes seu nom de pila té connotacions masclistes?”.
Sa lluminària que, poguent triar entre tants de temes, advoca per aquesta pirueta pseudofeminista com si de veres sa qüestió tengues qualque rellevància sembla olvidar que sa cruel “sharia” imposada per una majoria de musulmans integristes (no necessariament jihadistes) anul·len i trepitjen sa dignitat de sa dona a mig món, incloguent a moltes de ses ses comunitats islàmiques que, ja instal·lades a Europa, venen a representar un precedent de lo que ha d’arribar després, com aquella pica que Espanya clavà a Flandes. No se demana si es mocador que ha d’ocultar sa cara de ses dones des musulmans a Europa pot tenir qualque connotació masclista, per no esmentar es burka que -per por a no incórrer en polèmiques- encara és legal a bona part d’Occident. ¿Pentura va ser s’únic que no va reparar en s’imatge més xocant d’aquestes Olimpiades, que mostrava un equip femení de bolei platja europeu amb ses seves jugadores en bikini contra es duet egipci, totes dues tapades d’alt a baix per imperatiu ideològic?. ¿Això no té connotacions masclistes?.
S’enquestador ignora, no vol sebre o troba irrellevant que en es mateix país veïnat (separat per s’estretíssim Estret gibraltarenc) estan institucionalisats i ben vistos es matrimonis entre nines de vuit anyets amb homos sense cap límit d’edat. A sa part esquerra de sa mateixa pàgina des diari, se recorda que sa comunitat musulmana pretén sa devolució d’Al-Andalus, territori a on poder implantar ses seves exquisides lleis. Ignora o no vol sebre que es mateix diari, es mateix dia, informa a un breu de ses centenes de nines captives, maltractades i violades que reté es maleït Boko Haram (rebel jihadista nigerià). A Europa se donen casos flagrants de mutilació genital a ses dones, i es col·lectiu feminista ho deixa córrer perquè “és sa seva cultura”. S’estimen més exhibir es seus pits i llançar roba interior tacada de sang menstrual as Bisbe de torn per reclamar es dret a s’abort as crit groller de “en mi coño mando yo”, a sa manera des crit expiatori d’aquells altres que se justifiquen clamant que “Alà és gran”.
Aquest precisament fou es crit de guerra amb es qual fa deu dies, a Alemanya, un grup de musulmans entraren en es recinte d’una piscina pública per amenaçar de mort a ses dones qualificant-les de “putes”, però això, tot i que sia a territori Europeu sembla disculpable perquè ficar amb l’Església pareix esser que resulta “progre”, mentres que no ficar-se amb altres minories i ses seves costums sembla políticament correcte en nom d’una perversa noció de relativisme antropològic en es qual se basa aquell innocent i impossible concepte de s’Aliança de Civilisacions.
Com que són ses seves costums, manco pareix importar si es crim s’emmarca dins es seus territoris: A part de s’institucionalisada i brutal mort per lapidació de dones sense judici previ en cas de sospita d’haver estat infidel (o pes sol fet que puga haver estat víctima d’una violació i en conseqüència hagi tornat “impura”, inservible), fa poc més d’una setmana, a Mossul, es Daesh cremava vives en públic i dins gàbies a 19 al·lotes que se varen negar a tenir relacions sexuals amb es seus coratjosos milicians, una de tantes atrocitats que dins sa seva crueltat superen fins i tot s’abjecte metodisme de sa vocació genocida d’en Hitler.
Que mentres passi tot això es diari mos demani si veiem connotacions masclistes a sa presumpta tendència d’anomenar a ses deportistes pes seu nom de pila, és d’una frivolitat i hipocresia majúscules.
Sa comunitat internacional hauria de dir basta a aquesta barbàrie desfermada que, entre altres víctimes de tot tipo (minories cristianes, musulmans moderats, etc), té a sa dona subjugada i anul·lada. Començant per lo que passa i de moment seguim consentint dins territori europeu, i acabant per encalçar a aquests miserables en es seus caus pes seus crims de lesa humanitat.
