Una expressió ben mallorquina és “ tenir bo “, amb totes les seves connotacions negatives o positives segons el punt de vista, i el que podem tenir més clar que l’aigua és que les illes Balears no tenen, no han tengut i , si no feim un canvi de preferències electorals ja, no tendrem bo a Madrid.
La notícia, que no tendria que ser notícia, per que és repetitiva, antiga i esperada, tot i que no desitjada, de la marginació de les comptes de l’estat de les nostra comunitat, ha estat destacada als mitjans de comunicació demostrant l’inexistent poder de negociació o influència dels polítics que enviam a les corts i el senat, dels polítics que ens representen.
Ara tot son excuses de mal pagador, tot son sortides per la tangent, interpretacions interessades de les xifres desesperadores, que sí inversions indirectes, de que ara més que ahir, de que tu no feres res de res, un llarg etcètera que els dos grans partits estatals , PP i PSOE, que es van intercanviant cada any, a més de canviar el paper que els pertoca segons canvia el color polític a Madrid.
Ara ha tocat a Francina Armengol i al seu partit defensar les miques que ens arribem, i els de Company exaltar-se i cridar demanat el que ens pertoca, quin panorama més trist, quan els uns i el altres durant anys, dècades, no han fet res de res per solucionar el problema, a cops sembla que en privat s’enriuen de nosaltres , dels illencs, celebrant que una any més que en els pressupost de l’estat ens han pres el pel.
A més, aquest any, que cada dia semble que l’hivern serà més llarg i dur, és fa encara més tràgic el poc pes de la política Balear al govern central, ara era l’hora de rebre part de la solidaritat que durant molt de temps hem exercit nosaltres envers d’altres comunitats autònomes, ara podria ser el moment de demostrar que el sistema no és tant pervers com semble per les illes, idò no, no vols brou idò tassa i mitja.
El Pi am la seva aliança amb el PNV vol tenir bo a Madrid, vol tenir veu a les corts, ja ha realitzats diverses accions que poden ser molt més fructíferes que tot el que fan, millor dit, no fan, els diputats que ara enviam allà que ni se'ls escolta, sols apareixen per les eleccions i després quatre anys de aixecar el braç quan el seu cap diu sense tenir en compte les necessitats illenques.
Ara més que mai s’ha demostrat la importància de tenir veu pròpia, com tenen tants de territoris, i poder defensar unes illes que , tal volta, s’enfronten al recte més important dels darreres 50 anys.
