Una passa envant, però sense caure en sa ingenuïtat

Sa inclusió de mesures específiques en favor de ses modalitats lingüístiques pròpies en es pressuposts autonòmics de 2025 és sense cap dubte una passa cap envant. De totes maneres, un sempre té sa impressió que arriben un parell de dècades tard. Sa Fundació Jaume III celebra aquesta iniciativa sense oblidar tampoc sa falta d'acció efectiva i decidida en es passat.

Després de quaranta anys d'autonomia, és inacceptable que ses nostres modalitats lingüístiques continuïn marginades, despreciades i ignorades. S'article 35 de s'Estatut d'Autonomia diu clarament que "les modalitats insulars han de ser objecte d'estudi i protecció". On és aquesta protecció? On és aquest estudi?

Sa reserva d'una partida pressupostària és un bon començament, però no n’hi ha a bastament. Necessitam accions concretes que beneficiïn es mallorquí, es menorquí i s’eivissenc. Necessitam programes d'educació i formació que fomentin s'ús i s'ensenyança de ses nostres modalitats insulars. Necessitam iniciatives que promoguin sa literatura, sa música i sa cultura en ses nostres modalitats lingüístiques.

No podem permetre que ses nostres formes pròpies siguin tractades com a secundàries, inadequades, col·loquials o vulgars. No podem permetre que es continuïn ignorant i despreciant. És ben hora que es Govern que se’n diu de ses Illes Balears prioritzi sa promoció i protecció de ses nostres modalitats i faci feina per conservar es nostro patrimoni lingüístic.

Què podem esperar idò en aquestes altures?

Esperem que a la fi aquest acord de Govern no se quedi només en paraules i promeses, com ja ha passat tantes vegades. Esperem que se prenguin mesures efectives per promoure ses nostres modalitats lingüístiques. Esperem que se’ls doni prioritat a s'educació i cultura. Esperem que se faci feina per garantir es futur des mallorquí, menorquí i eivissenc. No podem continuar esperant quaranta anys més. És hora, ben hora, d'actuar.

Bernat Serra Grimalt. Sa Fundació Jaume III