Quan es va fer la consulta popular sobre les terrasses del Born, vaig formar part del 99 i busques per cent de la població ciutadana que es va abstenir de votar. Si llegiu «La dida» de Salvador Galmés, narració de començament del segle XX, hi veureu reflectit el passeig del Born com un lloc de trànsit de tetes i soldats; però el Born que he conegut jo ja era una via morta a l’estil de la nostra Rambla —tan diferent, salvant totes les distàncies, de les Rambles de Barcelona, artèria tan plena de terrasses, gent i vida.
No vaig votar a la consulta perquè molt absurdament no vaig caure, encara que inconscientment m’ho ensumava, que arribat el moment de celebrar-s’hi la Fira del Llibre els propietaris de les terrasses insistirien que no es podia fer allà perquè ara hi han arribat ells. D’haver-ho sabut, i tant que hauria votat en contra de la ubicació de les terrasses al bell mig d’un passeig de tota la vida!
Enguany, en el seu moment, vaig publicar un article al diari «Última Hora» en què em queixava que a la Setmana del Llibre en Català, des del principi, l’hagin feta anar de la Seca a la Meca perquè mai ha acabat de trobar el seu espai. A la Fira del Llibre també l’han feta moure i hi han fet provatures i jutipiris amb ella de tota manera (com ara, posar els estands d’esquena els uns i els altres, escopint la gent en lloc d’acollir-la) però aquesta sí que ha trobat el seu hàbitat natural, el Passeig del Born, de què no ha gaudit mai la paral·lela Setmana del Llibre. I és peremptori que continuï essent així ara que durant deu dies, des de divendres passat, la tenim oberta de pinte en ample. I en aquest sentit, les notícies que llegesc al diari sobre els primers dies és que està resultant tot un succés de participació.
Altra cosa és que l’Ajuntament de Palma, que no estava content amb el resultat de la votació perquè guanyà el «sí» quan ells volien que sortís que «no», decidís no sé per quins set sous acordonar la zona deu dies abans que començàs la Fira. Ha estat una rebequeria infantil completament innecessària. La Fira s’ha d’instal·lar amb el mínim temps indispensable —un parell de dies?— però ni un minut pus! I no veig tampoc a desgrat que, com demanen els comerciants, s’adapti al nou ús i no tanqui als migdies com tenia costum de fer.
De tota manera també haurien pogut fer cas en el seu moment del posicionament centrat i intermedi d’ARCA, que insistia en la necessitats que les terrasses es disposassin a davall del passeig, que s’amagassin a dins dels respectius recintes a l’hora de tancar i que en cap cas es poguessin deixar enmig del carrer paraments ni testos inamovibles permanentment. D’aquesta manera, ara podríem gaudir de prendre un cafè —si no ens el fan pagar a preu de canari jove com si fóssim turistes, que aquesta n’és una altra!— mentre fullejam un bon llibre. Res més absurd que enfrontar cafès amb literatura perquè no hi ha dues coses que s’assemblin tant com llegir i beure a la vegada.
