La processó dels tres tocs es la representació de l’entrada de les tropes del Rei Alfons el Lliberal a Ciutadella, a l’arribada a la porta d’entrada a la ciutat, es reprodueix la cerimònia central, fent tres tocs amb l’asta del penó del Rei sobre una rajola amb la TAU de Sant Antoni. Avui vull simbolitzar els tres tocs amb tres temes que hem preocupen i criden l’atenció. 1er. Els polítics candidats, 2on. Bunyola i 3er. Ciclisme.
POLITICS CANDIDATS
És curiós veure els criteris que tenen els polítics a l’hora de trobar els candidats adequats per encapçalar les llistes electorals, especialment en les eleccions autonòmiques i municipals, està ben clar que no sempre presenten el candidat més adient, amb més garanties. L’Ajuntament de Palma n’és un bon exemple, hi ha candidats que encara que siguin coneguts se sap ben cert que no aportaran més que un grapat de vots al sarró del seu partit, i més si son novells, altres intentaran repetir els dos anys que han governat amb minses i miserables resultats, altres, convençuts de que han fet una bona feina, creuen que podran pujar un escaló, el més alt de la nostra Comunitat Autònoma, altres s’han de conformar en veure’s descavalcats en favor d’un nou candidat i plorar en silenci. A Madrid el PSOE s’ha estimat més un candidat de renom esportiu, però independent, que a un militant del partit, amb el natural malestar dels “líders” del POSE. Està clar que el candidat perfecte, idoni, no existeix, dependrà molt de la imatge dels candidats i d’una bona campanya electoral.
BUNYOLA
Es un dels pobles més atractius de la Serra de Tramuntana, sense voler competir amb altres, pot ser de més anomenada. Bunyola està ple de vida, d’energia, amb totes les comoditats, està aprop de Palma (a 15 minuts si no fos per la rodona del polígon de Son Castelló), bons Restaurants, la Plaça envoltada de Bars emblemàtics que estenen les seves taules i cadires damunt la Plaça, sobretot a la primavera amb els colors dels ciclistes que s’aturen a descansar i refrescar-se, i a l’estiu, els dijous s’organitzen uns concerts que conviden a sopar i escoltar música a la fresca.
Als que ens agrada caminar, tenim moltes opcions, Raixeta, Raixa, Sa Comuna, Penyal d’Honor, l’Infern , el Pas de na Fesa, etc... El lamentable esdeveniment del divendres passat d’una brega amb un ferit greu d’una punyalada al pit que va tenir lloc davant l’Estació, no ha de donar una mala imatge del poble, els protagonistes no eren de Bunyola, eren romanesos i viuen a Sóller. Bunyola es un poble pacífic i carismàtic, val la pena viure-hi. Jo sóc un dels privilegiats.
CICLISME
Quan jo era jove, practicava ciclisme sempre que la meva feina m’ho permetia. Que jo recordi he tingut 7 bicicletes, a quina millor que l’altre, era, i es el meu esport favorit encara que ja no el pràctic tant.
L’any 1998 vaig participar amb l’organització de les dues etapes de la “Vuelta a España” quan va venir a Mallorca, una etapa en línia i l’altre la contrarellotge Alcúdia-Alcúdia, vaig poder gaudir d’aprop i des de les entranyes com s’organitza una gran volta amb la complexitat afegida del trasllat de la “caravana” amb vaixells des de la península i els corredors amb avió. També vaig conèixer el Director i màxims executius de la “Vuelta”, persones interesantísimas que estimaven el ciclisme tant com jo, però amb una diferència, per ells era una feina o un negoci i per jo una afició que practicava tant com podia.
El diumenge passat va acabar la Challenge Volta a Mallorca, per mi una gran satisfacció tenir l’oportunitat de seguir-la, encara que sigui per TV. Les cadenes Eurosport i Teledeporte donaven un resum de 15 minuts cada dia de les etapes, lamentablement la nostra televisió pública IB3 sols emetia un minúscul resum a la secció d’esports dels informatius. Això si, fútbol a dojo, cada dia, com si no existissin altres esports, i si, futbol ni ha tot el que vulguis, cosa que no passa amb el ciclisme, però els responsables d’Esports de l’Ens Públic sols viuen pel futbol, o cobren per això o son poc equitatiu, hi ha espectadors com jo, que quan es la temporada de ciclisme volem, per uns dies, el mateix tractament que el futbol, penso que és just i no és demanar massa.
