Les enquestes en aquest petit país a cops pareixen un divertimento.
Sense voler entrar en anàlisis científics, als quals no estic gens ni mica qualificat, i des d’una visió purament de simple consumidor i lector del producte, el món de les enquestes polítiques és un univers propi en ell mateix.
Com sabeu m’agrada la política, a cops no se ben be el per que de la meva dèria però és així des de ja fa molts d’anys i, per tant, enquesta que veig, enquesta que m’empàs ràpidament, com el manà que alimenta la meva ment entre resultats i resultats, intentant treure conclusions, visions de futur o lliçons per millorar.
Està ben clar que sols els resultats electorals ens confirmen si l’enquesta ha estat encertada o no, fins aquest moment, les seves interpretacions, ens senyalen el camí que segueixen els ciutadans consultats i les tendències, que segueix l’electorat.
Però després de repetir les eleccions, pareix que les enquestes han fallat més que mai, que si el famós sorpaso, que la gran pujada del PP, que si el PSOE s’enfonsava, idò la realitat ha estat un altre, després la gent mal pensada diu que als espanyols ens agrada mentir als enquestadors i que amb una rialla maligna deim el contrari del que feim a l’incaut entrevistador telefònic.
La setmana passada vaig poder gaudir d’una altre enquesta d’intenció política, el primer que vaig pensar era que a mitjans estiu i després de que tots els focus mediàtics s’han centrat en els resultats de les eleccions generals i, sobretot, en si s’acabarà el ridícul dels dirigents polítics que no fan res a part de dir que l’altre te la culpa, era que no entenia la idoneïtat de dita enquesta dins l’àmbit local i que tal volta, no vull que em classifiquin d’asèptic o mal pensat, respon a una necessitat periodística més que a la real.
El que destacava més era la baixada del PP illenc, tot i que molts analistes amateurs, en els quals m’incloc, pensaven que el PP s’anava recuperant després de d’huracà Bauzá i els seus estralls dins les files conservadores, amb una nova cúpula, l’enquestes ho desmenteixen, els de Ciutadans pugen a costa del PP i aquets se peguen una castanya de dimensions bíbliques.
Pel que fa a les esquerres, res nou baix el sol, queden igual, el que ens fa pensar que no treuen profit de dirigir la Comunitat, el Consell i Palma, però encara els va be per què tampoc reben càstig i tal com va el Govern no poden demanar més.
El Pi de Jaume Font i Josep Melià segueix fent passes i com diuen per aquí Qui dies passa anys empeny, un partit maltractat sempre per les enquestes i ara que surtí amb un 10% és tot un èxit. Fa poc més d’un any moltes enquestes no els donaven res de res i varen fer 3 diputats, ara ja ens donen 3 consolidats, tal volta això són 4 o 5, haurem d’esperar a les pròximes eleccions per sabre la resposta.
A lo millor el que podriem veure són les tendències, paraula totèmica pel sociòlegs i politòlegs, tendències electorals on la diferències entre esquerres i dretes és mantenen i l’únic nou és el pas entre un partit de dretes tradicional a un altre de nova creació, per tant tendències a seguir igual i a pocs canvis a la situació política illenca.
Deixau que no m’acabi de creure les enquestes, enquestes que darrerament lis costa molt trobar el punt de la societat i que la real política desmunta insistentment, ni haurà moltes més i podem fer més estudis i anàlisis dels seus resultats, però la prova final, la prova de foc sols la tenen els ciutadans i ciutadanes amb el seu vot.
Rafel Ballester.
