Escric el meu darrer article a mallorcadiario.com tot agraït a l’amic i editor Antoni Martorell. Les meves futures responsabilitats a l’Agència de Turisme de les Illes Balears fan evident que hom no pot dir missa i repicar. No seria ètic escriure sense llibertat, sense poder tot el que un vol dir en cada moment.
Moltes gràcies als lectors per aquests anys de paciència i moltes gràcies a Toni Martorell per la convidada, per la feina i per la determinació. Fa pràcticament 40 anys que conec en Toni, hem compartit molts de moments a casa, a l’escola, amb els amics, aventures i desventures... Ens hem fent grans plegats i, encara que no sempre hem coincidint en plantejaments i visions de vida, ens ha mogut un fort desig que, lamentablement, és poc comú: que li vagi bé a l’altre. Som unes persones que se senten felices quan als altres els va bé (encara que no siguin molt amics). Desig que a tothom li vagi bé, que sigui feliç i que tengui èxits. A Mallorca, em fa la sensació, hi ha massa gent que viu més pendent dels altres que d’ell mateix, i davant el fracàs dels pròxims amollen un: “ja ho deia jo i que se pensava aquest?”. Mesquinesa?
Sigui com sigui estic ben agraït perquè encara hi ha emprenedors com en Toni. N’hi ha que diuen que som empresaris, a mi m’agrada més dir emprenedors.
Moltes gràcies, doncs, i disculpau pels errors, pels comentaris fora de to i per les crítiques si han estat no intencionadament injustes.
Gràcies i fins aviat
