Tal volta pot sorprendre aquest titular de la meva col·laboració setmanal a mallorcadiario.com mirant la que està caient damunt el PP aquets darrers dies.
També, no cal que vos digui la meva opinió sobre aquesta opció política, ja que, dilluns si dilluns també, he exposat que l’enrocament i la desorientació del PP tant a nivell estatal com local és més que notable i evident.
Però pareix que la realitat va superant les expectatives i aquesta setmana el meu natural interès en el món polític ha quedat esglaiat en el seguit de notícies que ens ha regalat el PP. Si la desfilada habitual de pesos pesants del PP espanyol va seguint en el cas Noos a Palma, ara s’han afegit noves noticies i trames, com diríem en bon mallorquí afegir al banyat. Els Papers de Panamà, que van duent un rosegall de noms que afecten a tots els sectors de la societat benestant espanyola, s’ha acabat carregant al ministre Soria i de la pitjor manera. Primer negant tota relació amb el fet, desafiant i amenaçant, per acabar en la coa entre les cames , dimitint i amagant-se de la premsa, sense donar explicacions i atacat pels seus ja excompanys de partit. Companys ministres en funcions que molts varen intentar seguir la vella tàctica de negar-ho tot, apostar que no podia ser, que el seu amic no ho feria mai, després s’han empesat les seves paraules.
Per si no en teníem prou, ni les velles figures intocables es salven, ni els salvadors de la pàtria que van donant lliçons a esquerra i dreta, referent del molts de populars que creien que tot passat era millor, Jose Maria Aznar, ha passat de ser el referent al defraudador, de les imatges de l’Escorial casant la filla com si fos un membre elegit d’una dinastia monàrquica a la sensació que es tan terrenal com els altres, que és igual o pitjor que molts dels seus , que amaga tot el que pot. Poques lliçons ens pot donar a partir d’ara.
A les illes de la calma, res nou baix el sol, sol que ja encalenteix, lluites intestinals, amenaces, si tu dius això jo treure allò, bàndols, renovació cero. Pareix que la guerra, la batalla definitiva, està esperant a que escampi a Madrid, aquí no feim res fins que la situació a la capital del regne no s’aclarí, no sigui que ens equivoquem i després no medrem a Madrid.
Per tant lo del PP illenc va per llarg, segur que encara ens delectaran ens més capítols d’aquest serial, en Company s’ho pot agafar en tranquil·litat, i que el seu líder Mariano Rajoy li doni un parell de lliçons de la seva capacitat de no fer res i d’esperar que pixi el mul.
Sí el PP està tan malament per què parl de fortalesa? Per que cap altra partit suportaria tot això sense entrar en combustió interna, per que cap altra partit guanyaria unes eleccions en aquesta situació, per que cap altra partit existiria si hagués passat el que ha fet el PP. Es veu que són d’una altra pasta.
