La falta de solució del problema de l'accés a l'habitatge a Mallorca ha provocat un altre efecte urbanístic i social que de moment pareix que no interessa entrar: l'èxode de ciutadans als pobles.
En qüestió d'una dècada, la majoria dels pobles, sobretot els que es troben ben connectats per carretera amb Palma, han vist com la seva població ha augmentat de manera molt considerable a causa de l'arribada de moltes persones que hi acudeixen, no atrets pel mode de vida de poble, sinó pel preu més assequible dels habitatges i per unes cases que ofereixen més metres que els estrets pisos de Palma.
I això, com és de suposar, ha generat i genera molts de problemes i dificultats que abans no existien, i tot perquè els pobles no estan preparats per a rebre determinats allaus demogràfics. Tampoc no n'és la seva finalitat. Entre els problemes més evidents hi ha la falta d'aparcaments, insuficiència de places a les escoles -que es veuen obligades a fer ampliacions a marxes forçades-, més llistes d'espera als centres de salut, problemes amb la gestió de residus i de subministraments d'aigua...
I també hi ha la qüestió social. El mode de viure d'un poble, en principi, no és el mateix que el de la ciutat. Als pobles és típic conèixer-se tots (especialment per el 'mal nom'), saludar-se quan es passa pel carrer, participar de manera majoritària dels esdeveniments lúdico-festius, o també, com no, parlar en la llengua pròpia de la nostra comunitat... però tot això es va perdent davant la realitat del poble-dormitori. Hi ha un desequilibri més que evident.
De cada vegada més costa de trobar en els pobles la seva idiosincràsia, la seva configuració i el seu benestar tradicional. Per posar un símil, si al cafè hi afegim un poc de sucre, seguirà sent cafè, perquè es dissoldrà i li donarà bon gust. No obstant, si afegim més, més i més sucre, arriba un moment que no només ja no es dissol, sinó que allò ja no és cafè, és una altra cosa.
Però com que la majoria d'electors estan a Ciutat, no pareix que aquesta qüestió preocupi el més absolut ni que estigui a l'agenda de la majoria de les formacions polítiques.
