Des de que el Consolat de Mar és Seu de la Presidència del Govern de les Illes Balears allà pels anys 1980, aquest edifici tan emblemàtic ha acollit a tots els Presidents, des de en Jeroni Albertí, President del Consell General Interinsular fins ara amb la President Armengol i en conseqüència , Consellers, Directors Generals, Secretaris Generals Tècnics, Caps de Gabinets, Advocacia de la Comunitat, assessors varis, centenars de càrrecs de confiança, funcionaris i personal laboral.
Com vos podeu imaginar, amb tanta gent, han passat un ample i variat tipus de caràcters, uns més estrictes i seriosos i altres molt més comunicatius (record un alt funcionari que quan comparties l’ascensor li costava dir qualque paraula, semblava sec, però quan el coneixies bé, era tot bonhomia i cordialitat), la majoria molt preparats política i intel·lectualment, que varen ser un exemple per tots el que fèiem feina amb ells.
Uns dels que vaig tractar més intensament en aquells primers dies de la UCD, varen ser en Valentí Puig, Director General de Cultura i gran escriptor i en Rafel de Lacy, Secretari General Tècnic d’Interior (fa uns anys ens va deixar) entre molts d’altres, a més de ser polítics amb grans responsabilitat eren amics i grans companys de feina.
En cap moment feien ostentació del seu càrrec, més aviat el compartien i el gaudien sabent que eren portadors de la seva contribució a la construcció de la Comunitat Autònoma que tenim ara.
A mesura del pas del temps i de Governs del PP i PSIB-PSOE amb diferents pactes, la cosa ha anat canviant, els càrrecs, malauradament no tenen el nivell de preparació desitjat (hi ha excepcions que confirmen la regla). Hi ha càrrecs? de mig pel que per por de perdre el lloc de feina volen fer-se imprescindibles i es dediquen a fer una “passada” diària a tots els departaments i serveis del Consolat per fer la xerradeta i veure si tot va be i si necessiten res, sobre tots perquè els vegin i s’enrecordin d’ells, especialment quan s’acosten eleccions, i tot s’ha de dir, hi ha vegades que fan bé la seva feina i resolen problemes.
En aquesta darrera legislatura una vegada més s’han destapat els pots de les males olors, venjances, enveges, “ara que governen els meus....” i molt especialment en servicis no administratius que funcionaven correctament i amb molta eficàcia.
Des del mateix vespre de la pressa de possessió de la President Armengol ja es va començar a trair i fer de menys a funcionaris molt qualificats i de molta vàlua de Gabinets indispensables de llarga i magnifica trajectòria amb la intenció de treure del mig a qui feia nosa, qui era imparcial o qui en sabia més. Avui, dos anys després, tot segueix igual. Els càrrecs de confiança comanden sense escrúpols, imposant el seu poder transitori i provisional, no sigui que perdin la cadira i com diuen en castellà, “la sopa boba”. El Consolat de Mar es mereix tenir uns hostes d’acord al seu prestigi.
Encara hi ha funcionaris, ben antics, mereixedors de ser acollits a les velles parets d’un edifici amb tanta història. Des de el Cònsol Benet Capó a l’any 1820 fins els polítics que avui hi estan instal·lats, d’una manera o d’altre s’ha escrit i s’escriu una part de la historia de les Illes Balears.
