A la Mediterrània celebrem festes i tradicions amb gastronomia popular i per les Verges, a Mallorca, bunyols de forat! Aquests dolços elaborats amb farina, moniatos, patates, saïm, sucre, llevat de forner, ous i/o aigua; procedeixen de la cuina romana del Renaixement i de la cuina àrab adopten el model de massa i la manera de fregir. S’anomenen lokma a Algèria i Turquia, lokmet a Egipte, lukumades a Grècia, i sfendj al Marroc; per tot es serveixen banyats en sucre, mel o almívar i estan per llepar-se els dits. La vigília del 21 d’octubre, les al·lotes obsequiaven als joves que les pretenien amb bunyols i vi dolç i ells anaven a cantar serenates sota el seu balcó.
Aquesta festivitat es remunta a l’Edat Mitjana quan santa Úrsula va peregrinar a Roma i consagrà els seus vots de virginitat perpetua per dedicar-se a la predicació de l’Evangeli. Ella i onze donzelles més foren segrestades, i martiritzades a Colònia per Atila i els huns, perquè es negaren a entregar-se als plaers de la carn. Erròniament va sorgir la llegenda de les onze mil verges i els hi varen dedicar una basílica, però realment eren només onze màrtirs verges. Al Museu Diocesà de Palma es conserven fragments d’un retaule gòtic de la vida de santa Úrsula, que en el seu moment fou patrona de les universitats, que data dels segles XIII-XIV.
La celebració, avui en dia, ha perdut el bessó, perquè conservar la virginitat fins arribar al matrimoni no es considerat un valor ni una riquesa; al contrari, sembla arcaic i obsolet i d’alguna manera aconsegueix igualar la dona a l’home en aquest sentit. En el segle XXI, és a les escoles sobre tot, que les jovenetes reben un clavell vermell dels joves de la seva classe i d’algun romàntic enamorat; elles, per la seva part, conviden als joves a menjar aquests dolços tan apreciats, siguin foradats (també anomenats de vent) o emplenats de crema, nata o trufa. L’acompanyament musical el posa la tuna o l’estudiantina que entre panderetes i cascavells anima la festa. La simbologia i el llenguatge connotatiu emprat responen a la pregunta de per què es fan bunyols per les verges.
Per acabar, si me permeteu l’incís, en aquest article d’avui me pres la llicència de oferir-vos una ditada de mel perquè la data acompanyava, endemés d’estar molt cansada de temes sobre la corrupció i la violència que ens envolta. Doncs, ja ho sabeu:
“Avui són les Verges,
totes hem d’anar
amb la panereta,
bunyols a menjar.”
