Carles Cabrera

Quan arribaren, crec que va ser el futur batle Toni Noguera que va dir que allò seria com un pis d’estudiants ben avenguts. Jo crec que es pareix més bé en aquell còmic de «13, Rue del Percebe» que llegia jo d’infant. I ben aviat s’hi començaren a escolar les

Érem a una calçotada amb Josep Melià, Damià Perelló i altres comensals quan Perelló aixecà la llebre que tots els presents hauríem de veure ‘Borgen’. Els meus pares ja me n’havien parlat feia estona d’una excel·lent producció danesa sobre política que emetien pel Canal Plus, però Perelló en donava el

Vaig assistir a la reunió de diverses entitats convocada per Ben Amics per informar-nos de les festes de l’Orgull gai que se celebraran enguany, com cada any, amb motiu de la commemoració dels aldarulls esdevenguts al pub Stonewall de New York l’any 1969. La festa té lloc a final de

Quan es va fer la consulta popular sobre les terrasses del Born, vaig formar part del 99 i busques per cent de la població ciutadana que es va abstenir de votar. Si llegiu «La dida» de Salvador Galmés, narració de començament del segle XX, hi veureu reflectit el passeig del

Quasi podria enllaçar aquest article amb el de la setmana passada perquè n’és la conseqüència lògica i la continuació cronològica a set dies de vista. Podeu llegir primer aquell i després aquest, o en acabar aquest anar a cercar l’anterior. O no. Quan es convocaren a Madrid aquesta segona volta

Vaig publicar en aquesta mateixa casa un article sobre les relacions entre Podemos i MÉS, i pensava que m’havia equivocat. És clar, això de la premsa és poc gratificant perquè, entre d’altres coses, corres el risc de poder ferir la sensibilitat de qualcú amb les teves declaracions. O d’errar-te, perquè

Dijous passat presentàrem a la llibreria Drac Màgic de Palma el llibre Dels llargs camins del dramaturg cerverí Jaume Miró. Jo hi participava com a director de la col·lecció Teatre en nom del segell editorial que la imprimeix: Lleonard Muntaner, Editor. A l’autor i a mi, ens acompanyava el polític

La política i els seus ventrílocs A Franco se li atribueix una frase magnífica: «Usted haga como yo y no se meta en política». Al marge de la ironia que a tots ens sembla que encobreix la sentència, no sé si qualcú ha reparat que per ventura el «Generalísimo» s’ho

Si al juny es tornen a repetir les eleccions, aquestes es presentaran com unes plebiscitàries a quatre entre PP, PSOE, Podemos i C’s. És evident que els catalans, es coalitzin o no, esdevindran a molta distància la cinquena força parlamentària i que els bascos arreplegaran la mitja dotzena de diputats

Això que «el Mallorca fuma puros, el Baleares tabac ros i el Constància se conforma amb ses llosques de tots dos» ho he sentit dir de diverses maneres girant l’ordre dels tres equips implicats. Sempre sol ser el Mallorca el primer perquè efectivament és el més emblemàtic de les Illes,

Els nou primers mesos de govern han parit la primera crisi seriosa d’aquest. «Crisi de govern» és el sintagma que ha fet servir l’oposició i una premsa sempre massa desitjosa de cercar marro, mentre el Govern s’estima més parlar de remodelació de gabinet. D’entrada, no hi ha res de dolent

Dijous em sorprenia i corprenia la notícia del traspàs del capellà Pep Noguera. Quan era un infant dels Hostalets, la meva parròquia era el Sagrat Cor; allà em batiaren i hi vaig combregar. A l’adolescència, alumne d’una escola combativa en favor del català com era Pius XII, i d’un professor