Carles Cabrera

A hores d’ara, lector, deus estar ben fart sentir a parlar de Donald Trump, però la notícia, aquesta setmana, era aquesta o bé parlar-te de l’arraconament de la presidenta del Parlament balear Xelo Huertas al cornaló del grup mixt, després d’una purga al més pur estil estalinista de Podemos, en

Em vaig apuntar a unes jornades del Grup Blanquerna que se celebraren a un hotel de la costa de per devers Cala Millor ⎯quina gran incongruència! Allà va tenir lloc un diumenge matí una trifulga entre Sebastià Serra de l’STEI, en pau descans, amb Miquel Àngel Grimalt d’UM en un

Com que Rajoy havia guanyat les eleccions del 2011 per majoria absoluta, va decidir impulsar una enèsima —en el doble sentit de ser la novena i d’haver estat un fiasco tan gran com les vuit anteriors— Llei d’educació sense el consens de cap altra formació política ni el suport de

Avui vull parlar de la relació del PSC i el PSOE. Hi hagué un temps, abans de Surenes, que això del PSOE era com una espècie de Podemos, i sóc conscient que som tan enfora d’allò que, quan tu llegeixis lector aquest article, per ventura el PSOE ja hagi claudicat

Sona el timbre i una nina recull la pilota per lliurar-la al professor. L’infant té vuit anys. Un estol de bigalots de devers catorze —que encara arrosseguen el cul per primària, això són figues d’un altre paner— l’envolten per pegar-li per haver-los pres la pilota. D’altres fan barrera i ho

La setmana passada s’armà un guirigall considerable a les xarxes socials per mor de la destitució, en català, d’un bon nombre d’accents diacrítics. Com que veig que a tothom li interessen tant els temes de llengua, i que el meu article «Gonellades» és el més compartit dels que he escrit

A les eleccions de diumenge passat tot varen ser bones notícies excepte una. La victòria per majoria absoluta del PP a Galícia. És dolenta perquè les majories absolutes no solen ser bones per ningú, i perquè és xerec que un partit corrupte com el popular —que li donaren sis mesets

Juan A. Horrach, ex-líder d’UPyD a les Illes, en la seva faceta de jornalista, publicava en «El Mundo» l’article «Salvadores de almas», en què parlava del regidor de mobilitat de Cort, Joan Ferrer. He llegit el text i només hi he trobat una frase desencertada, on l’autor intenta fer-se el

El gonellisme esclatà en premsa devers la dècada dels anys setanta amb uns articles anticatalanistes d’en Pep Gonellapublicats a «Diario de Mallorca». Era un pseudònim. N’hi ha que diuen que rere la màscara s’hi amagava Antoni Alemany, n’hi ha que hi veuen Lluís Ripoll. Tant se val. «Gonelles» és el

Fa un parell de setmanes llegia un editorial de Vicent Partal a VilaWeb que esmentava el llibre «L’Empire éclaté» de la historiadora Hélène Carrère d’Encausse. Carrère havia previst la caiguda de l’URSS abans que es produís. El pronòstic de Partal aquell dia era que l’Estat espanyol també s’estaria desfent com