Durant la setmana passada ha estat notícia la querella de la fiscalia anticorrupció contra dos empresaris madrilenys per un contracte d’adquisició de material sanitari fet per l’Ajuntament de Madrid en el primer moment de la pandència, quan era realment una proesa aconseguir guants, mascaretes i tests COVID. Es parla, tot sempre en termes de presumpció, de material adquirit molt per sobre del seu valor de mercat i d’unes comissions d’uns sis milions d’euros aproximadament. També fa poques setmane, mallorcadiario.com informava que <<Armengol se sirvió del "conseguidor" de Matas para los contratos urgentes de material sanitario en China>>.
Doncs, més enllà de la legalitat procediments duts a terme, qüestió que compet als jutjats, és convenient analitzar quin paper pot jugar la figura de l’intermediari en matèria de contractació pública.
Recordem que la figura de l’intermediari té reconeixement legal i jurisprudencial en l’àmbit civil i mercantil. El contracte de corretatge, és un acord d’intermediació en virtut del qual una persona (corredor) s’encarrega, -i assumeix l’obligació-, de cercar un tercer que compleixi amb certs requisits exigits per la persona que li fa l’encàrrec per a què aquesta pugui contractar amb aquest tercer. Per tant, res a dir que en un àmbit privat una persona assumeixi el rol de posar en contacte dues parts que tenen interès comú en un negoci jurídic, i que, de no ser per la intervenció de l’intermediador, no aconseguirien comunicar-se. Estam davant un cas en què les parts accepten la presència d’aquesta figura amb les seves conseqüències inherents, especialment les crematístiques.
No obstant, la presència del intercessor és molt més controvertida en l’esfera pública. Deia a un mitjà de comunicació un dels empresaris madrilenys querellats per Fiscalia, Luis Medina y Abascal, que la seva feina havia consistit en posar en contacte l’Ajuntament de Madrid amb Alberto Luceño, atès que aquest podia aconseguir per al sistema públic de salut de la capital d’Espanya un material que en aquells moments era de vital necessitat. Desconec quina motivació va tenir el germà de l’actual Duc de Feria en concedir una entrevista que de cara a la instrucció penal del cas li pot fer més mal que bé, però sense dubte que es tracta d’unes afirmacions que van en contra els principis de la contractació pública. La figura del ‘conseguidor’, com se li ha vengut a dir en alguns casos, no té sentit de cara a l’administració pública en base al principi de transparència en la contractació: si l’entitat pública que precisa de la prestació d’un servei o adquisició de béns realitza el procediment tal i com estableix la llei, no és necessari que ningú faci d’intermediari atès que qualsevol interessat pot conèixer directament les condicions de la licitació a través del perfil del contractant. I, de retruc, aquestes comissions milionàries que se’n pot endur -il·legalment- un ‘conseguidor’ ja no procedeixen.
En el cas d’autos, el focus mediàtic s’ha posat molt en la figura de Luis Medina per ser un personatge públic descendent d’una de les cases nobiliàries més importants d’Espanya, els Medinaceli, no obstant, i malgrat l’Ajuntament de Madrid s’hagi volgut posicionar com a part perjudicada anunciant la seva personació com a acusació particular en el cas judicial, hom no pot escapar a una clara evidència: en el marc d’una contractació pública milionària realitzada en observància de la legalitat vigent, la figura de la intermediació (tàcita) és, directament, innecessària. Per tant, des del moment en què un intermediari ha cobrat alguna comissió és perquè qui li ha pagada ha entès que la seva intervenció ha estat imprescindible. Ara veurem fins a quin punt l’excepcionalitat que provocà la pandèmia durant els mesos de març a maig de 2020 i les dificultats d’adquisició de material amparava l’incompliment dels procediments que donaren peu al pressumpte cobrament de les comissions.
A tot això, també resulta difícil de creure que Alberto Luceño, qui ja va aparèixer als papers en la Púnica, necessitàs de Medina per a contactar amb l’Ajuntament de Madrid, però vaja, ara toca esperar l’evolució de la instrucció per a saber-ne més.
