Més enllà de qualsevol consideració religiosa a favor o en contra, no hi ha dubte del gran paper de l’Església Catòlica en la generació i conservació de l’art. L’arquitectura, la pintura, l’escultura, la literatura o la música han vist en els passatges bíblics font completa d’inspiració.
El 15 d’agost és una data assenyalada dins les celebracions litúrgiques catòliques, per ser el dia de l’Ascensió de la Mare de Déu, i es convertí en una efemèride molt rellevant dins el calendari cultural de Mallorca, ja en el s.XV. I el motiu és que (i de cada vegada més), les distintes parròquies de l’illa mostren a tothom que les vulgui contemplar els Llits de la Mare de Déu d’Agost, això és, la representació del túmul amb la despulla jacent de la verge Maria en el moment previ de la seva ascensió al cel.
La qualitat artística i estètica de cada una d’aquestes representacions depèn de la imatge en sí, i de la bona mà de qui n’ha tengut cura de preparar el llit, però per damunt d’això, tant si es fa un recorregut per vàries parròquies com si només es té ocasió d’anar a una, hom -ateu o creient- està convidat a fer una reflexió pròpia, personal i enriquidora sobre el que li representa la figura de la mare, de la genitora.
Perquè la Puríssima, aquesta figura tan cabdal dins la religió catòlica, i que no la trobam a moltes altres religions, escenifica el paper de les mares en la societat. Fa uns mesos, amb la participació de Rigoberta Bandini al Benidorm Fest amb el tema “Mamá”, es convertí en moda l’enaltiment de la figura de la mare, aquella que té una recaptera de brou dins la gelera. Però més enllà de les tendències socials que no són més que productes de consum, es pot entendre la mare de mil maneres no excloents: llavor, arrel, lligam, alimentació, creixença, cura, sacrifici, dedicació, lluita, protecció, empara, sensibilitat, clarividència, patiment, compassió, pietat, redempció, clemència, casa, tradició, amor...
“Mare”, -en les seves distintes versions- és, molt probablement, la paraula que més es diu durant el dia i “mare” és la paraula que es diu quan hom està a les portes de la mort.
