No per sabuda, no per repetida, les notícies constants de la falta de sensibilitat cap a les illes Balears per part del govern central resulten tràgica-còmiques .
Any darrera any, des de ja fa decennis, des de ja fa massa temps, les illes Balears van perdent riquesa , van perdent pes entre les comunitats espanyoles més riques, en bona part, per una deficient dotació econòmica que no basta per cobrir les necessitats dels habitants de les illes i pel drenatge fiscal que, any darrera any, ens passa per damunt com una gran onada que s’engoleix els nostres doblers.
Les negociacions dels presents pressupost generals de l’estat han tengut cert ressò mediàtic i social dins les illes. El que hem fa pensar que, a la fi, molts illencs es donaran conta de la necessitat de canvis.
Primer les negociacions amb el PNB, un territori que ja conta amb un sistema de finançament que dista anys lluny del nostre, han posat en evidència la solidesa del projecte d’aquest partit per la seva terra, el PNB ha donat recursos i, podem suposar que benestar, als seus conciutadans per la pròxima dècada, i això, és el que haurien de voler tots i totes els dirigents autonòmics, i no com aquí que la presidenta sols treu notorietat estatal en les bregues internes del seu partit. Podem ser solidaris, podem ajudar i volem ajudar, però el que hem de reclamar és un futur per les illes, un millor futur, una millor sanitat, educació, economia, i tot això es soluciona amb més recursos, que generam, que els tenim aquí, però que se’n van i no tornen mai. La lliçó de la reconversió del Gran Bilbao, d’una zona degradada industrial, a una zona turística, moderna i de moda, l’hem de tenir sempre present, i va ser gràcies a abocar doblers i més doblers i a la tenacitat, exigències i poder de negociació dels polítics bacs, encapçalats pel PNB.
Segon, les negociacions amb els partits canaris, aquí si que hem quedat ben retratats. La capacitat de Coalición Canaria de crear un sentiment identitari canari per defensar les justes reivindicacions de l’arxipèlag. La capacitat de posar per damunt de tot la unitat com a valor per poder negociar a Madrid, com a clau per ser necessaris, que la gent vegi que si que és important tenir un, dos o tres representants de les illes, han fet que molts tenguem enveja, sana , d’aquesta proposta. Per encara fer més patent aquesta necessitat l’únic diputat de Nueva Canarias ha fet fer el que ha volgut al govern de Rajoy, i amb un poquet de sort, els de les illes Balears podrem menjar-nos qualque mica d’aquest pastis que han aconseguit els canaris.
I per aquí res de res. Els de Mes embullats en els seus problemes domèstics i de contractes menors, sense que el gran estratega del pacte amb Podemos surti a entonar el mea culpa ja que ens va privar, al manco de la possibilitat de votar una candidatura de país. Amb la nostra gran presidenta Armengol que com únic mèrit estatal, que jo record, és la cinta que va fer al pobre Patxi per anar-se a tirar als braços del gran Pedro Sánchez. Per acabar, el partit del govern de Madrid, el PP, que tradicionalment ha passat de nosaltres, ara és encoratjat pel seu nou cap illenc que no faci ni cas a la presidenta de la nostra autonomia, molt be Biel Company, així m’agrada, mostrant el llautó a la primera de canvi , no sigui que els de Madrid s’enfadin. Sols el PI intenta construir en positiu per arribar a aquets desitjat destí, amb la presència de representants del PNB i Coalición Canaria al seu recent congrés.
Els diputats i diputades que vàrem enviar a Madrid no serveixen de res, ni del PP, ni del PSOE ni de Podemos. Tal volta ara ens donem conta del que significa tenir representants de les illes a Madrid, amb un poc de sort ho recordarem a les pròximes eleccions generals.
