Dia 28 de desembre llegia al diari «Última Hora» que Antoni Noguera volia prohibir les banderes espanyoles per a la Festa de l’Estendart perquè deslluïen l’acte. M’ho vaig haver de mirar dues vegades a dir ver, i vaig estar temptat de pensar que no fos una innocentada atesa la data en què es publicava. La resta de diaris no en deien un borrall de manera que no m’ajudaren a sortir de dubtes. La notícia sortia en plenes vacances nadalenques i aprofitant que la regidora Angélica Pastor, que havia estat partidària de Susana Díaz i quan surt a l’Estendart ho fa amb el cordó de la bandera espanyola penjat, no hi era.
Però no era cap innocentada. A Josep Lluís Bauzà de Ciudadanos, es coneix que Noguera li havia comentat que entrava a Cort per Santa Eulàlia perquè els seus ulls no sofrien veure tanta «estanquera» penjada. I a Cs, que el lideratge de Pericay per al 2019 no està tan cantat com qualcuns es pensen i ens arriba la rissaga de l’efecte electoral del que es va esdevenir a Catalunya, tothom mira de fer punts. Allà, en un context particularíssim, C’s es percep com el més gran garant de la unitat d’Espanya i davant la tessitura el Sr. Bauzà pareix haver pres nota de l’escena aquella dels germans Marx de «Més fusta, és la guerra». De moment, no li va tan malament i el mateix Albert Rivera és un dels signants perquè es deixi als llonguets penjar les banderes espanyoles.
Seria còmic si no fos tan tràgic la posició presa pel PP davant la batacada electoral del 23 de desembre. Margalida Duran, que per paga no acaba de convèncer Company de candidata, diu davant la proposta de Noguera que és ver que la «rojigualda» desdiu la festa i, només amb la boca petita, gosa dir que les multes que es proposa imposar el tripartit són excessives.
I entre esquerres, Ciudadanos i el PP jo també hi afegiré la meva. És ver que les banderes desdiuen la festa i el batle té tot el dret del món d’entrar a l’Ajuntament per on li paregui, de la mateixa manera que els ciutadans que viuen a Cort el tenen de penjar la bandera espanyola, la mallorquina, l’estelada, un «Piolín», un llaç groc, una bandera de l’arc de Sant Martí o una de l’Atlètic Balears. Ho vaig dir en aquest govern amb un tema tan distint com el del lloguer vacacional —regular sí, prohibir no. Idò ara prohibir tampoc. A veure si es tatuen el front el lema aquell un punt infantil del Maig del 68 francès que deia «prohibit prohibir».
