S’estafa des Pacte

Aquesta vegada no els hi xerraré ni de camins, ni de finques, ni possessions ni res que tengui res a veure amb so món rural.

Per entrar amb olivetes, els hi diré que jo som germà de deu i som es quint. I ja se sap, no hay quinto malo. Idò, bé, quan era al·lotot no teníem encara televisió i mon pare mos contava, de tant en tant, qualque batalleta. En record una, i mos deia que havien tancat a sa presó un homo per mor d’una lletra. I, clar, noltros, germans, bocabadats, deim: “¿Per una lletra?”. I mon pare deia: “sí, perquè en lloc de una estufa va fer una estafa”. Com poden suposar, noltros riguérem.

Lo que no me fa cap gràcia, sinó tot lo contrari, és que es Pacte mos fa una gran estafa també per una lletra. No mos deixa xerrar ni escriure amb s’article salat. Per tant, per una lletra, mos imposen, i amb molt poc respecte, s’article lalat. Mira que des de Sa Fundació demanam poques coses, però aquesta n’és una.

Mai entendré com es nostros “brillants i erudits polítics” defensen ses modalitats d’una altra comunitat abans que ses nostres. És una falta de respecte, una grosseria i una falta de dignitat amb sos nostros avantpassats. Mos estan canviant sa nostra manera de xerrar per parlar un altre dialecte com és es barceloní, amb uns articles que mai havíem emprat a Mallorca, exceptuant Pollença, on tots sabem que hi empren s’article lalat amb una gràcia i una naturalitat que és molt agradable a ses orelles. És sa seva senya d’identitat dins Mallorca i així ha de seguir essent.

Aquesta caparrudesa des Pacte, per ventura ve perquè com que es conseller de Cultura és pollencí, i ara ell comanda, troba que tothom ho ha de fer així. Imaginin vostès que ara sortís una orde que digués que a partir de la setmana que ve tots es pollencins han de xerrar amb s’article salat. Probablement, lo primer que pensarien és que aquest homo o està sonat o ha perdut sa xaveta. Idò això és lo que vivim sa majoria de balears: una imposició de s’article lalat a territoris on no li correspon.

I sa meva pregunta és: ¿tant els unten com perquè compensi fer aquest ridícul? N’hi ha que diuen que es barceloní fa més cult. Idò se tornen a equivocar per una lletra. Canviïn sa “l” per una “r” i sabran què és lo que fa més...

Tota aquesta oposició an es mallorquí, està molt ben orquestrada pes Pacte. Fan lo que sigui necessari i posen es doblers –que són de tots manco seus– per manetjar sa nostra jovenea cap an es seu redol. Ara ja estan promocionant es castellers. ¿Quan havien fet es mallorquins castells humans? Mai. Només mos falta que mos canviïn es ball de bot per aquest ball tan variat i tan simpàtic com és sa sardana.

Un altre tema és s’obsessió que aquests mateixos tenen amb amb sos (inexistents) països catalans. Quan vaig estudiar sa carrera a Catalunya, vaig notar que a ells els hi encanta escoltar es mallorquí perquè el troben molt més dolç que sa seva mateixa llengo, i, clar, volien que els hi xerràs en mallorquí. Com que jo, de tot d’una, desconeixia ses seves modalitats, hi havia moments en què no mos enteníem, però això, en quinze dies, ho vaig aprendre i problema solucionat. Allí donde fueres, haz lo que vieres, diuen. Idò, ¿per què no ho fan ells quan vénen a Mallorca? No és necessari que parlin es mallorquí. Basta que l’entenguin.

Com he dit, vaig fer sa carrera a Catalunya. Per noltros anar a Barcelona era meravellós. Te trobaves com si fossis a ca teva. Es catalans amb sos mallorquins eren carinyosos, i jo els trobava educats, feners i correctes. ¿On és avui es seny català? Avui veim manifestacions violentes, en molts de casos promogudes i recolzades per polítics que animen a desterrar tot lo que soni a espanyol. Francament, això no és sa Catalunya ni sa Barcelona que jo vaig conèixer. Una llàstima.

De totes formes, jo era i som ben conscient que a Catalunya som un forester, encara que no m’hi trobi. Ademés, es de ses Balears som insulars i es catalans són peninsulars, i per molt que qualcuns vulguin annexionar-se a ses Balears, la mar és una frontera imborrable. Què vull dir amb això? Que allà on acaben es seus drets, comencen es nostros. Sobretot, en es món rural, ja que quan parlàvem d’un peninsular, com que encara no havia arribat es turisme, tots sabíem de qui parlàvem.

Quin és es gran problema? Són uns quants, però un des més greus són es polítics de pa en fonteta que tenim i sa seva manera d’aprofitar-se de sa immigració. A un immigrant li és igual aprendre es català o es mallorquí, i es catalanistes, sobretot a ses escoles públiques, ho tenen molt bo de fer, i ho saben i se n’aprofiten. Però, si qualcú és es gran responsable des desgavell que tenim amb sa llengo a Balears, aquest són sa UIB, sa OCB i, sobretot, sa presidenta que ho consent tot per tal de no perdre sa cadira. No ha estat mai contractada enlloc, per tant, només sap donar ordres i no rebre-les. Ademés, sempre mira qui li pot assegurar sa cadira i s’hi junta, maldament sigui el dimoni. Ben igual que es seu mestre Sánchez. I si Catalunya arriba a conseguir es seu propòsit separatista, es barceloní serà una llengo estrangera. I fins aquí podíem arribar. An es de ses Balears si hem d’aprendre una llengo estrangera mos convé molt més s’anglès, que el xerren centenars de millons de persones, i no es català, que el parlen uns vuit millons. Ademés, a una comunitat autònoma com sa nostra on, directa o indirectament, pràcticament tothom viu des turisme, des des punt de vista laboral, no hi ha discussió.

Sa presidenta ha estat per sa llengo de ses Balears calça d’arena. Per si no m’ha entès “mitja de sorra”.

Fernando Fortuny, President de Sa Fundacio que escriu, xerra i pensa en mallorquí