La veritat és que feia goig na Letizia Ortiz Rocasolano al sopar del lliurament dels premis de periodisme Francisco Cerecedo amb el vestit de na Teresa Helbig, era un vestit mini – dos pams per damunt els genolls – una mica infantil i molt poc adequat per l’ocasió i per qui el duia, per això he començat l’escrit parlant de na Letizia Ortiz Rocasolanao, que en la seva condició de ciutadana i a nivell privat no hi ha cap inconvenient per posar-se aquesta peça de vestir tan atrevida. A les festes privades pot anar com vulgui, però massa agosarat en un acte oficial i públic en la seva condició de Reina.
S.M. la Reina Letizia ha d’anar molt més alerta i ser més cuidadosa amb la vestimenta i les formes, no val tot en el càrrec, l’etiqueta no és un caprici, cada acte segueix el protocol i la vestimenta oportuna, no fa falta treure la naftalina, es te que anar a la moda del millors modistes - habitualment va vestida correctament - però no és apropiat anar vestida com una actriu de Hollywood que viu d’això, de cridar l’atenció i com més extravagant millor.
Vaig conèixer a S M la Reina Letizia a l’any 2005 a la primera visita a les Illes Balears dels llavors Prínceps d’Astúries, allà vaig començar a comprovar com se les gastava la Princesa Letizia, varen ser cinc dies molt intensos de visites a Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera i varis mesos de preparació, especialment amb el Cap de Protocol i el Cap de Seguretat del Príncep i els darrers anys com a Cap de Seguretat de S M el Rei i que lamentablement fa cosa d’uns mesos ens va deixar per sempre després d’una llarga i penosa malaltia, persones responsables que cuidaven la imatge de la Princesa, en cada acte, les indicacions de la vestimenta eren les adequades “la falda a la altura de la rodilla” o “falda larga”, als actes religiosos “sin escote, sin tirantes y sin enseñar los brazos” i Ella feia cas, tot molt estricte.
S M la Reina Sofia dominava aquesta feina a la perfecció, per això va ser la gran Reina d’Espanya on S M la Reina Letizia hauria d’aprendre molt d’ella, però hi ha una diferència, S M la Reina Sofia descendeix de Reis, li ve de bressol i té l’educació i preparació adequada e innata, no així S M la Reina Letizia, que sols és la Reina consort i no ha acabat d’entendre quin es el seu paper, no n´ha après.
En aquets anys, fins que hem vaig jubilar, he pogut constatar en diversos actes i viatges oficials el comportament de S M la Reina Letizia davant ciutadans i autoritats. Quan arriba a un lloc on els esperen una gentada amb la il·lusió de veure-los, saludar-los o fer-lis una fotografia, té ben apresa la seva tasca, davallar del cotxe oficial juntament amb S M el Rei, atracar-se al públic amb un somriure de pam, saludar, i depèn del seu estat d’ànim dedicar hi més o manco temps. Li han ensenyat així, perquè ella no és de caràcter proper ni simpàtic, més aviat tot lo contrari.
S M la Reina Letizia no pot fer tot lo que vol, te que fer cas de les indicacions del Cap de Protocol de la Casa Reial, gran professional que sempre vetllarà pels seus interessos i cercarà la millor per Ella, procurar estar en consonància amb el seu espòs S M el Rei Felip VI, i aprendre molt de S M la Reina Emèrita, sempre atenta i propera, una gran professional.
Les coses canvien amb el temps, es modernitzen, es flexibilitzen, però no es convenient jugar amb la Monarquia. A mi m’agrada la Monarquia Parlamentaria, crec que és un bon sistema i s`ha demostrat que funciona, a estones a mitges tintes, però dona estabilitat i continuïtat, però alerta, no es prudent jugar amb la confiança dels ciutadans i menys en aquets moments amb el problema català latent en que S M el Rei te una difícil papereta. Ara més que mai Ses Majestats el Reis han de fer pinya, no es moment de “trencar motlos” encara que sigui amb la vestimenta.
