Davant ses recents informacions aparegudes a sa premsa sobre s'ús de s'article salat a sa comunicació institucional, volem recordar que es menorquí, amb sa seva riquesa lèxica i particularitats com s'article salat, constitueix un patrimoni lingüístic i cultural que ha d'esser motiu d'orgull per tots es menorquins.
S’Institut d’Estudis Catalans (IEC) reconeix i accepta sa diversitat lingüística, valorant ses varietats pròpies de cada territori, entre elles es menorquí, a pesar de que sa seva normativa depèn actualment de s’IEC, a l'espera que es crei una institució pròpia a Balears que s’encarregui de sa protecció i promoció per sa llengua pròpia. Ademés, s'institució assenyala que sa seva gramàtica no cerca imposar una sola manera de rallar o escriure, sinó que reconeix i regula ses diferents formes correctes que existeixen en es diferents llocs on es ralla sa llengua.
Lo que està diguent s’IEC és que no vol que tots rallem o escriguem exactament igual i, descriure i normativizar ses variants vàlides, lo qual significa donar validesa oficial a ses diferents variants que són correctes segons sa tradició o s'ús en cada territori. Sa gramàtica catalana i s'ortografia catalana subretxen que sa llengua estàndar no ha d'eliminar ses variacions regionals, sinó adaptar-se an es context comunicatiu, geogràfic i social.
S'Estatut d'Autonomia de ses Illes Balears, dóna reconeixement institucional i legal de ses varietats balears, i en es seu article 35 vol significar que ses institucions de Balears han de garantitzar es coneixement i s'ús normal i oficial des diferents parles de Balears i han de vetlar per sa seva protecció, difusió i estudi.
Així mateix, sa Declaració Universal des Drets Lingüístics, adoptada pes Comitè de Drets Lingüístics en 1996, estableix que totes ses persones tenen dret a rebre informació i educació en sa seva llengua materna. Aquest principi es fonamenta en s'idea que sa llengua és un element central de s'identitat cultural i personal.
Es document també subretxa s'importància que es parlants de totes ses llengües puguin accedir a servicis, informació i comunicació en es seu idioma, garantitzant així sa seva dignitat i sa preservació de sa seva cultura. Ses institucions tenen sa responsabilitat de promoure es respecte i sa diversitat lingüística, en es nostro cas de sa llengua balear —menorquí, mallorquí i eivissenc—, per assegurar es ple reconeixement i sa protecció des drets lingüístics.
Per tant, s'ús des menorquí en contexts oficials està emparat per s’IEC —que reconeix sa validesa normativa de ses varietats—, sa Declaració Universal des Drets Lingüístics — que estableix que tota comunitat lingüística té dret a emprar sa seva pròpia llengua i ses seves modalitats en tots ets àmbits de sa vida pública i oficial— i s'Estatut d'Autonomia Balear, — que obliga inclús a ses institucions a protegir i promoure ses seves varietats locals—.
Per tot açò, encoratjam as Consell Insular de Menorca an es fet que expandesqui s'ús des menorquí en totes ses àrees i a sa comunicació oficial, reforçant així es compromís amb sanormalització lingüística. Igualment, convidam ets ajuntaments de Menorca a emprar es menorquí de forma habitual a sa seva comunicació amb sa ciutadania, amb s'objectiu de fomentar i protegir sa riquesa lingüística pròpia de s'illa.
Es Consell Insular de Menorca ha de contribuir a sa normalització plena des menorquí i, an es mateix temps, a sa visibilització i prestigi des menorquí com una llengua viva, moderna i adequada a tots es contexts d'ús, també an ets oficials.
Lucas Pons Bedoya. Sa Fundació
